Àgora
Mobilitat segrestada a Barcelona
La ciutat necessita que el sector del taxi s’enfronti als reptes que té pendents. El més immediat és aprendre a conviure amb les VTC
Barcelona té un problema estructural amb relació al taxi. És públic i notori que els vehicles disponibles no aconsegueixen cobrir les necessitats dels usuaris, especialment durant les nits i en els caps de setmana. Els barcelonins som els primers perjudicats per aquesta situació. Tampoc són suficients per atendre la demanda turística a l’estiu o quan se celebren fires i congressos importants.
Això no és producte de la casualitat: ja fa molts anys que els sindicats de taxistes dicten les lleis i reglaments que regulen el sector. Mitjançant vagues i coaccions salvatges, aconsegueixen que el Departament de Territori i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, presidida per l’alcaldessa Ada Colau, se sotmetin a les seves desorbitades exigències girant l’esquena a l’interès dels ciutadans. El que defensen els taxistes, el que aspiren a protegir amb les seves mobilitzacions, són els seus privilegis i, particularment, el mercadeig il·legal de llicències que, concedides en el seu moment a canvi d’una taxa irrisòria, superen ara els 120.000 euros.
La irrupció de les VTC posa en perill el negoci, i per això l’agressivitat amb què aquests conductors són fuetejats. Les llicències permeten que els taxistes, a més d’exercir la seva professió, ingressin una quantitat extra sotsarrendant el vehicle, especialment a la nit i a col·lectius d’immigrants amb condicions laborals que algun dia hauran de ser examinades per la Inspecció de Treball.
Entretots
La ciutat necessita que el sector del taxi s’enfronti als reptes que té pendents. El més immediat és aprendre a conviure amb les VTC, ja que ofereixen un servei complementari. Però n’hi ha més: incorporar pràctiques més sostenibles (un conjunt d’‘apps’ eficaces evitaria que els taxis estiguessin donant voltes a la recerca de clients), apostar pels vehicles netament elèctrics (segons xifres oficials, no arriben a l’1%) o millorar la capacitació dels conductors (¿quantes vegades hem hagut de guiar-los al veure que desconeixien completament la ciutat?). Per a això ens hem de dotar d’una legislació justa, moderna i competitiva, que eviti els abusos tant d’un costat com de l’altre. Una legislació que, amb ple respecte a la normativa laboral, garanteixi un bon servei a un preu transparent i objectiu, els set dies de la setmana, a totes les franges horàries i en els moments de més demanda. Si som capaços d’aconseguir-ho, el sector atraurà nous usuaris a qui, a més, servirà millor. Les normes que s’han aprovat fins ara no donen resposta a aquestes necessitats i difícilment rebran l’aval de la justícia europea.
I és que resulta xocant que Barcelona, la capital mundial del mòbil, torpedini, quan no directament expulsi, les anomenades empreses tecnològiques que, aplicant plantejaments disruptius, ofereixen funcionalitats i serveis molt apreciats pels usuaris. També les persones que ens visiten se sorprenen al veure que no poden utilitzar aquí les plataformes d’ús corrent a totes les ciutats amb què competim. Ja fa anys que aquestes empreses van arribar a altres àmbits de l’economia en què van revitalitzar la sana competència a l’oferir un servei diferent dels clients. Per descomptat que les empreses llavors afectades, que vivien adormides a la seva zona de confort, van posar el crit al cel, però amb el temps s’ha vist que no tenien raó. Com tampoc la tenen els taxistes. El segrest de la mobilitat a Barcelona ha d’acabar.
