El salari mínim

Però no és aquest el consens en la majoria de països europeus. Ni als Estats Units. Els liberals pragmàtics i els socialdemòcrates coincideixen que el salari mínim és una arma contra la desigualtat i que ajuda a augmentar el consum dels treballadors menys afavorits. I que així contribueix no només a la justícia social, sinó també al progrés i al creixement econòmic. Però, admeten, l’equilibri és obligat perquè passar-se en les pujades del mínim resta dinamisme i pot perjudicar l’ocupació. 

El Govern acaba d’apujar el salari mínim un 8%, de 1.000 a 1.080 euros, i l’ha deixat així en el 60% del salari mitjà, cosa que recomana la Carta Social Europea i el que era en el seu programa. ¿És equilibrada i convenient la pujada? Amb una inflació del 8,4% i amb l’augment de la desigualtat provocat per la crisi seria discutible i criticat un augment més baix als treballadors que guanyen menys. I al mantenir el poder de compra d’uns 2,5 milions de ciutadans –els que directament o indirectament se’n beneficiaran– augmentarà el consum de les famílies i el PIB. A més, després d’apujar un 8,4% les pensions, encara semblaria més incongruent no fer-ho amb el salari mínim. 

D’altra banda, contra allò temut i tan pregonat, les pujades dels últims anys no han disparat l’atur. El 2015, amb un salari mínim de 648 euros, l’atur va ser del 23,7%. El 2019, amb 900 euros, va caure al 14,7%, i l’any passat amb 1.000 la mitjana de l’atur va ser el 13,3%. Dir que és mèrit del Govern seria propaganda, però el cert és que les pujades del salari mínim no han disparat l’atur, sinó tot el contrari. ¿S’hauria creat més ocupació amb increments més baixos? No n’hi ha cap certesa. I la reforma del mercat laboral, pactada amb la CEOE, ha creat més feina fixa que temporal.

Però també hi ha raons per defensar més cautela. Aquest any les economies europees creixeran menys que l’anterior i Espanya passarà del 5,5% a l’1% segons l’FMI. El creixement més baix castigarà l’ocupació i Espanya és el país amb l’atur més alt de la UE. I en els menors de 25 anys és del 29%, gairebé el doble que la mitjana europea del 15%. A 24 províncies de l’Espanya buidada el salari mínim serà ja el 70% del mitjà, cosa que no ajuda la inversió i l’ocupació. I a quatre l’atur ja va pujar l’últim trimestre del 2022.

La CEOE argumenta a més que dificultarà la marxa, en un any de desacceleració –i potser de recessió– de moltes pimes i de sectors com l’agricultura i el petit comerç. A més, creu que una pujada del 47% els últims quatre anys ens fa entrar en zona de perill. ¿S’hauria d’haver arribat a un punt més mitjà entre el 4% de la CEOE i el 8,4% que exigien els sindicats? 

¿On és l’equilibri? És el Govern el que decideix la pujada del mínim. Assumeix riscos, però amb arguments socials i el que ha passat els últims anys tendeix a avalar-ho. A més, el Govern no vol semblar gasiu amb els pobres quan bancs i grans empreses (no pimes) exhibeixen un espectacular augment dels beneficis.

Notícies relacionades

¿Quant els costa a empreses i autònoms apujar el salari mínim a 1.080 euros?

250.000 treballadors catalans es beneficiaran de la pujada del salari mínim

Però hi ha arguments raonables per exigir més prudència i cadascú ha de ser coherent amb la seva funció. El Govern ha de decidir en funció de les possibilitats reals del país i del seu programa. I assumeix riscos –potser excessius– al buscar l’aplaudiment dels ciutadans en un any electoral. I la CEOE ha de tenir molt en compte els interessos i les pors de les empreses afiliades, que són les que la paguen i n’escullen la cúpula. I ni pot ni ha de ser un apèndix del Govern. 

En les economies mixtes de mercat, que són les que més satisfan les necessitats socials, la unanimitat no és obligada. Les democràcies no han de caure cap a la crispació política (com passa a Espanya), ni les excessives tensions socials, però sí que han de saber conviure i progressar malgrat els desacords i dissensions. Aquí som ara en l’assumpte del salari mínim.