NEWSLETTER
Botín, Ortega i altres filles de papà
La meritocràcia són els pares, diuen els que injustament qüestionen les hereves dels grans imperis. Elles es mereixen una oportunitat
La meritocràcia són els pares, sobretot si qui progressa en l’empresa familiar és una dona. És igual quin talent, formació i experiència tingui per ocupar un lloc d’alta responsabilitat. Si és on és, és per ser una enxufada filla de papà. Aquesta fal·làcia és reproduïda per determinats opinants, polítics, analistes, inversors i fins i tot veus del feminisme cada vegada que una hereva substitueix el seu pare o un gestor al capdavant d’una companyia.
Així va succeir quan el 2014 Ana Botín es va convertir en presidenta de Santander al morir el seu pare, Emilio Botín. També, quan el 2021 Marta Ortega, filla del fundador d’Inditex (Amancio Ortega), va assumir la presidència del grup propietari de Zara en substitució de Pablo Isla. Ara ha sigut el torn de Delphine Arnault, la més gran dels cinc fills de Bernard Arnault, propietari del grup de luxe LVMH i l’home més ric del planeta. La primogènita i única dona entre els fills del magnat francès té 47 anys i és, des de dimecres passat, la nova consellera delegada de Dior.
El nomenament la converteix en el descendent d’Arnault que ocupa la posició executiva de més rang dins del grup. A més, és l’única dels seus fills que forma part del comitè executiu de LVHM i del seu consell d’administració. Va ser la primera dona a entrar en aquest òrgan de govern en la història i, a més, la persona més jove. Tot això sembla situar Delphine en primera posició en la carrera per succeir el seu pare, que no té intenció de retirar-se malgrat els seus 73 anys, però sí que vol protegir el llegat familiar.
Notícies relacionadesEl diari Financial Times ja diu que els inversors l’observen amb escepticisme. És igual que arribi amb una sòlida formació i amb un ampli coneixement tant del grup familiar com del negoci de la moda. I que abans fos la número 2 de Luis Vuitton.
Delphine, igual que Botín i Ortega, està en el seu dret de voler ocupar el càrrec i no es mereix ser qüestionada a l’aterrar. Totes tres ja han demostrat que la meritocràcia són elles, no només els seus progenitors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
