La victòria de Xavi

En el futbol actual, resulta difícil resistir amb només un onze. Ho va fer, contra tot pronòstic i fins i tot per moments de manera una mica esotèrica, el Madrid d’Ancelotti la temporada passada. Però l’habitual és que durant l’any hi hagi lesions de jugadors fonamentals, i la clau perquè el projecte tiri endavant és que els secundaris facin un pas endavant i passin a elevar el nivell global. No va passar en la Champions i per això el Barça ja està fora, però sí que ha passat en els últims partits.

De collita en collita

Aquest gener ha servit perquè Xavi concretés el seu onze de gala. Un equip amb els quatre centrecampistes, amb Koundé exercint de lateral dret, amb Balde remuntant tota la banda esquerra, amb Araujo i Christensen escombrant tot el que es mogui per davant de Ter Stegen, amb Dembelé desequilibrant i amb Lewandowski d’ariet.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Aquesta va ser la collita del gener, la del febrer, de moment, ha sigut la d’aprendre que quan Balde es constipi, Alba serà present per fins i tot ser més protagonista. Que quan Dembelé caigui, Raphinha apareixerà, potser amb menys un contra un, però amb la mateixa aportació en assistències i gols, sinó superior. I al centre del camp, tot i que encara siguem escèptics, Kessié està disposat a contradir-nos fins i tot amb passades de gol impròpies per al perfil que li pressuposem.

Davant el Sevilla, Xavi es va emportar a casa una cosa molt més gran que els tres punts que li deixen vuit per sobre del Madrid: la certesa que, a més d’equip, té plantilla. El triomf dels secundaris serà la victòria de Xavi.