El pixaner caigut en combat

-Ans al contrari, fer diners d’on sigui, fins i tot de participar en una performance a la porta de la presó de Lledoners, com és el cas, el converteix en supercatalà. Aquest home és el paradigma del bon català, un exemple per a tots els catalans, que no només de les pedres en fan pans, sinó que de les seves aigües menors en fan diners -vaig respondre.

El nostre bon català acusa els organitzadors de no haver disposat urinaris en condicions, que és el primer que cal fer quan organitzes una revetlla. El pobre manifestant tenia la bufeta tan curulla que va haver de buscar un raconet discret per a alleujar-se, amb tan mala fortuna que es va precipitar per un terraplè, ignoro si titola en mà o si no havia tingut encara temps de treure-la a l’exterior.

Notícies relacionades

Els Mossos detenen el secretari nacional de l’ANC a l’Anoia per unes pintades

Òmnium Cultural reclama a ERC i Junts que recomponguin la unitat independentista

No li falta raó al pixaner caigut. Allò que tenia lloc cada nit a les portes de la presó era una revetlla, amb els seus megàfons, els seus llums de colors, la seva musiqueta, i suposo que amb els seus gitanos venent globus amb la cara de Junqueras, així com amb les habituals parades de tramussos i cotó de sucre. Com a mínim instal·lar també urinaris portàtils, com es fa en totes les festes populars, i vendre números per a una rifa.

No hi havia pels voltants ni tan sols un trist agent de policia al qual els convocants de la revetlla poguessin acusar d’empènyer l’infortunat pixador, això hauria estat ideal. Per no haver-hi, no hi havia ni tan sols una assegurança que cobrís els possibles accidents, i això que no faltava allà més que una nòria i uns autos de xoc. Ningú vol pagar-li al damnificat evacuador les despeses mèdiques que ha hagut de sufragar, no hi ha per a ell ni una simple caixa de resistència com les que van beneficiar -i beneficien- a tants. Per una vegada que el llacisme aconsegueix un màrtir, incontinent però màrtir a la fi, el deixen tirat. Potser en el moment de la caiguda hauria d’haver dut a la mà una estelada, i no el seu propi apèndix.