Marie Kondo: la guru de l’ordre llença la tovallola ¡i ningú la recull!

Les pristines parets sense un sol ornament empastifades i plenes d’empremtes dactilars. Els armaris revolts, les joguines disseminades. Un bric de llet buit a la nevera. La tapa del vàter apujada. Un borrissol de pols de bona mida rodant escales avall. Una muntanya de roba en precari equilibri sobre la pilota de pilates. Un cap de playmobil tirat per terra perquè se’l clavi qualsevol que vagi descalç. No queden bosses d’escombraries per a l’orgànica. I ella, fa un temps delicada geisha de porcellana, ha sortit a passejar el gos descabellada amb el pijama posat i una gavardina per sobre, «perquè total, a aquestes hores». Imperdonable. En una entrevista amb The Washington Post, la creadora del mètode KonMari, predicat en forma de quatre llibres i d’un programa d’audiències milionàries a Netflix, ha reconegut que l’arribada del seu tercer fill fa impossible que pugui mantenir el domicili en ordre. I als seus 38 anys renuncia perquè vol dedicar el seu temps a «coses més importants», com la criança dels nens. Les seves prioritats han canviat, i ja no se centren en la col·locació dels mitjons en forma d’espiral i per tonalitats.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

La família nombrosa de la musa de l’organització ha deixat òrfena una legió de seguidors. És una mala notícia per als qui van agafar els texans vells, els texans una talla menys de l’actual per si aconsegueixo aprimar-me, els texans d’estar per casa i els texans que no corden bé però es poden portar a l’hivern i els van llençar a les escombraries com manava ¡A ordenar con Marie Kondo! Pot ser que en el moment se sentissin molt alliberats, eufòrics fins i tot per deixar anar llast, però ara només posseeixen un texà i la seva profeta els ha traït perquè en realitat un estúpid armari col·locat per colors no dona la felicitat. També representarà un disgust per als qui van accedir a «depurar» les seves biblioteques, enviant a la crema tots els volums que no els procuraven un benestar immediat, i les van reduir als 30 llibres que ella assegurava posseir. Si un d’aquests a sobre és La màgia de l’ordre haurien de llençar-lo i comprar-se una bona novel·la negra. Els que van omplir el traster amb les seves coses favorites velles, antigues, passades o senzillament significatives perquè a casa s’havia instal·lat una repolida manaire oriental amb el seu collaret de perles, les seves essències i les seves tisanes poden rescatar-les de l’exili. Ningú tornarà a demanar-los que s’acomiadin amb agraïment i alegria de la samarreta de l’equip de la temporada passada. Que tornin les fotos i les manualitats a les prestatgeries, a agafar pols com ha passat tota la vida; benvinguda de nou la roba desastrosa d'estar per casa. Adeu als maleïts jerseis de color os i a les calces plegades en vertical.

Marie Kondo fa un parèntesi en la seva obsessió setciències per l’ordre, però no es dedicarà a vendre criptomonedes o cases en multipropietat. La seva caiguda del cavall no afectarà el negoci suculent muntat al voltant de la neteja i les rutines domèstiques per gurus inspiracionals de tot tipus, èmules de la japonesa, que ofereixen arreglar-te els armaris, la feina i el cap pel mateix preu. A Kondo, educada a la Universitat Cristiana de Tòquio i fanàtica des de petita de les tasques domèstiques, la vida li ha donat llimones en forma d’impossibilitat de tenir la seva vivenda arreglada, i ha fet llimonada. Vet aquí l’explicació de per què no s’ha limitat a ocultar que s’ha donat per vençuda amb això del desordre mentre cobra els drets d’autor. Amb el temps que ja no perd planificant la nevera per mides i colors, i com que sembla que els tres nens no l’absorbeixen tant com diu, ha escrit El método kurashi: cómo organizar tu espacio para crear tu estilo de vida ideal. En aquest llibre ensenya a harmonitzar temps i vida, a no rendir-se a l’ansietat de totes les activitats del dia a dia, a tenir rutines que aportin pau i alegria i, en fi, que l’estona que estalviaré per no llegir-me’l el dedicaré a fer un tomb.