A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ortodòxia econòmica
Les famílies expulsades de la seva llar per la mà invisible del mercat hipotecari rebran com a compensació el títol de famílies normals, tot i que se n’hagin d’anar a viure sota un pont
Diuen els banquers que el que ha passat amb la pujada de tipus marcada per Brussel·les és que per fi s’han normalitzat els interessos. Fins ara eren subnormals. Gràcies a aquesta subnormalitat, molta gent es va ficar en una hipoteca i es va comprar una casa, mentre que gràcies a la normalitat acabada d’inaugurar, per la qual els préstecs per a la compra d’una vivenda s’encariran una mitjana de 250 euros, augmentarà la morositat i es multiplicaran els desnonaments. Les famílies expulsades de la seva llar per la mà invisible del mercat hipotecari rebran com a compensació el títol de famílies normals, tot i que se n’hagin d’anar a viure sota un pont. No sabem quantes persones seran sotmeses a aquest procés de normalització al llarg dels pròxims mesos, però sospitem que bastants.
Sempre vaig desconfiar del terme «normalització», fins i tot quan es tractava d’homologar la mida dels sobres de correu. Vaig treballar de jove en una oficina on tot anava bé fins que als directius de l’empresa els va entrar la fúria normalitzadora, que significava tallar-nos tots pel mateix patró. El principal normalitzador de la història de la humanitat va ser Procust, un individu de la mitologia grega que regentava una casa d’hostes amb uns llits que tenien la mateixa mida perquè estaven normalitzats. Quan arribava un client que era més llarg que el llit, li tallava les cames. Si el problema era el contrari, l’hi estirava, tot i que quedés desconjuntat. En altres paraules, normalitzava l’estatura dels viatjants, ja que li semblava anàrquic que cadascú tingués l’alçada que li vingués de gust. Una de les frases que més bé expressen l’impuls normalitzador és la de «cafè per a tothom».
–Però és que jo tinc la tensió alta.
Notícies relacionades–S’aguanta, no podem anar amb excepcions.
Alguns partits polítics li han suggerit al Govern que deixi els préstecs hipotecaris com estan per protegir els més febles. Però això, ha vingut a respondre la ministra del ram, seria sortir de la norma. Des de l’ortodòxia econòmica, en fi, el més normal és tallar-los les cames als que les tenen llargues i estirar-les als que les tenen curtes. En altres termes: estandarditzar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
