Un pla integral per al poble gitano

Es calcula que un 86% de les persones gitanes viuen sota el nivell de la pobresa. En un 77% dels casos es tracta de pobresa severa, una cosa que es tradueix en infrahabitatges o en la impossibilitat d’accedir a l’aigua o l’electricitat. La comunitat gitana pateix molt més el barraquisme però també l’atur: mentre l’atur general se situa en el 9,9%, en el seu cas puja fins al 52%.

Aquestes xifres, que haurien de mobilitzar esforços i recursos, no s’han traduït a Catalunya en polítiques públiques per revertir la situació d’un col·lectiu que, contràriament a la creença generalitzada, gairebé no es beneficia de prestacions. Des de fa tres anys està pendent l’elaboració d’un nou pla integral del poble gitano. El 2020, el Govern va decidir posposar fins al 2022 la redacció d’una nova estratègia que reemplacés la que cobria el període 2017-2020 i el 2022 la va posposar al 2023. 

Això, malgrat que les condicions de vida de la comunitat gitana els feien especialment vulnerables a la pandèmia. Perquè una proporció important de famílies gitanes subsisteix de la venda ambulant i altres activitats informals que, al prohibir-se, els va deixar sense ingressos. Però també per l’abandonament escolar, que afecta el 64% dels nens i nenes gitanes, que es van trobar de la nit al dia sense dispositius ni internet per seguir la seva educació.

Catalunya necessita amb urgència abordar les causes estructurals i multidimensionals que hi ha rere aquestes xifres però també la discriminació, que les explica. Necessitem un pla de xoc per erradicar el barraquisme i l’exclusió laboral de la comunitat gitana, però també itineraris formatius i escoles de noves oportunitats. Aconseguir l’èxit educatiu passa per proporcionar beques i classes de reforç però també per garantir l’accés a la vivenda i l’alimentació d’aquests nens i nenes. És urgent també garantir l’accés de les famílies gitanes a la renda garantida de ciutadania i millorar la seva ocupabilitat. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

En una visita als països europeus el 2022, la llavors Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, constatava que rere l’antigitanisme s’amagava el fracàs de les administracions a reconèixer que no es feia prou i demanava situar els drets humans en el centre.

És aquesta perspectiva la que ha de guiar el nou pla del poble gitano de Catalunya, que ha d’aconseguir que la cultura i la realitat gitana entrin en el sistema educatiu, perquè la discriminació va lligada als prejudicis i el desconeixement. Passa també per modificar la llei d’Igualtat de Tracte i no Discriminació, per reforçar la lluita contra l’antigitanisme i per garantir, tal com ha fet el País Valencià, la participació real dels gitanos i les gitanes a través de la creació del Consell del Poble Gitano de Catalunya, que sigui part del diagnòstic i desplegament de les polítiques dirigides a la principal minoria ètnica del nostre país.