¿Un pedaç al problema de l’ocupació il·legal?

L’ocupació il·legal de vivendes és un problema d’extraordinària gravetat. No existeixen xifres oficials (algunes fonts consideren que hi ha 100.000 vivendes ocupades a tot Espanya). El que sí que coneixem és el nombre de denúncies penals presentades. A Espanya, l’any 2020, es van produir prop de 15.000 denúncies, de les quals més de 6.500 corresponien a Catalunya. En aquest sentit, hem de tenir en compte que hi ha propietaris que van directament a la via civil, que els ocupes es poden quedar a la vivenda durant anys i, finalment, que el nombre de denúncies va creixent constantment.

Els ocupants tenen perfils diversos, des de famílies en situació de vulnerabilitat fins a delinqüents organitzats que s’aprofiten de la permissivitat legal existent al nostre país. En aquest sentit, la llei 5/2018 parla de «fenòmens d’ocupació il·legal premeditada, amb finalitat lucrativa».

Davant aquesta situació, els remeis legals són molt poc efectius. El nostre ordenament jurídic, a diferència del que fan la majoria dels països, no protegeix d’una manera adequada la propietat d’una vivenda. Paradoxalment, el bé més preuat per a la majoria de les persones és el que té una protecció menys eficaç. Es coneix l’ocupació, els ocupants il·legals i el veritable propietari, però la resposta és lenta i, en la immensa majoria dels casos, l’infractor queda impune.

El propietari de la vivenda ocupada és el perjudicat directe, però també es veuen afectats els veïns, especialment els propietaris dels pisos situats al mateix edifici. En ocasions, els veïns han de conviure amb sorolls, apropiacions de subministraments elèctrics, danys i, fins i tot, situacions delictives. La convivència es veu alterada i el valor dels pisos disminueix.

Davant aquesta situació, s’ha aprovat al Parlament de Catalunya la llei d’adopció de mesures urgents davant la inactivitat de la propietat en cas d’ocupació il·legal de vivendes amb alteració de la convivència veïnal, que té com principal novetat legitimar els ajuntaments i, a través d’aquests, les comunitats de propietaris per instar judicialment al desallotjament de la vivenda. Aquesta legitimació confereix una possibilitat d’actuació als altres afectats per l’ocupació, específicament quan els propietaris siguin grans tenidors de vivendes.

Notícies relacionades

Aquestes són les claus de la llei contra les ocupacions delinqüencials a Catalunya

Junts proposa reformar el Codi Civil i la llei de vivenda contra les ocupacions delinqüencials

Es tracta d’un pas endavant en la lluita contra les ocupacions il·legals, però el legislador continua sense oferir una resposta definitiva al problema. Més encara, en la nova norma es culpabilitza el propietari de l’existència d’ocupacions. L’exposició de motius afirma que la llei pretén «donar resposta a problemàtiques diverses com la que es produeix quan les persones jurídiques grans tenidors permeten l’ocupació sense títol habilitant d’una finca de la seva propietat».

En definitiva, els culpables de les ocupacions són els propietaris per no haver exercit les accions necessàries. Es tracta d’una norma que permet sancionar els propietaris, però no els ocupants il·legals. És el món al revés.