Mike Pence, un altre que s’emportava feina a casa

-Mike, com que tenies el teu despatx fet una cort de porcs, he agafat tot el que hi havia a la taula i ho he llençat, fins i tot unes carpetes ho-rro-ro-ses que posaven ‘classified’ en vermell. Estic farta de posar ordre en aquesta casa, a veure si agafem una hispana perquè faci la neteja.

Pence assegura que no té ni idea de com han arribat a casa seva documents classificats i argumenta que segurament va ser per error. Una altra possibilitat és que els documents classificats nord-americans tinguin potes, per això alguns es troben en residències tan allunyades entre si com les de Trump, Biden i Pence. Més les que ignorem, estaria bé que tot aquell que hagi treballat a la Casa Blanca fes un cop d’ull al despatx de casa seva, no sigui que algun document classificat s’hagi instal·lat allà. És més, tots els nord-americans s’haurien d’assegurar que a la nevera, al rebost o al quarto dels nens no se’ls hagi colat algun document classificat, als quals no acaba d’agradar-los l’arxiu de la Casa Blanca i es busquen pel seu compte una llar més confortable.

A Espanya aquestes coses no passen. A cap polític espanyol se li acudiria mai emportar-se feina a casa, i per tant és impossible que a la llar es coli un document classificat. De fet, el polític espanyol intenta el contrari: no treballar tampoc quan està al seu lloc de treball. La millor manera d’evitar que s’extraviïn documents, classificats o no, és elaborar com menys documents millor. La falta de documents pot provocar situacions com que un tren no càpiga en un túnel, però a la llarga evita situacions comprometedores com les de l’Administració nord-americana. A més, a Espanya no hi ha res que mereixi ser inclòs en un document classificat, com no siguin les aventures de llit en llit de l’anterior rei, i aquestes ja les coneixem.

Notícies relacionades

El Departament de Justícia dels EUA troba sis documents classificats més a la residència de Joe Biden

Twitter era una cerveseria de Múnic

Mike Pence va ser presentador de televisió abans que vicepresident. Televisió conservadora, per descomptat, que per alguna cosa es vanta de llegir la Bíblia cada matí. Va ser també governador d’Indiana, i des d’aquest càrrec va intentar, per exemple, impedir que a l’estat hi hagués assentaments de refugiats sirians, i va firmar a més un projecte de llei perquè es poguessin guardar armes de foc als vehicles de propietat escolar. No sembla que tancar la porta als necessitats i armar la població siguin idees extretes de la Bíblia, més aviat l’esmentat llibre convida al contrari, així que és possible que, igual com passa amb els documents classificats, ja en la seva etapa de governador se li colés a casa un estrany llibre que es feia passar per la Bíblia, sense que Pence se n'adonés.

La seva nul·la experiència en medicina i els seus inexistents coneixements de biologia van ser clau perquè Donald Trump el nomenés president del Grup de Treball sobre el coronavirus l’any 2020, quan la pandèmia fuetejava el món. Al cap de poques setmanes del seu nomenament, fent honor al que s’esperava d’ell, no es va posar mascareta durant la visita a un hospital i ho va justificar més tard explicant que necessitava «mirar als ulls» als seus interlocutors. Aquesta peculiar manera de posar-se la mascareta que tenen els líders polítics dels Estats Units, tapant els ulls en lloc de la boca, podria explicar el perquè de la fuga de documents classificats cap als domicilis privats: amb la mascareta situada entre el nas i el front, un no aconsegueix distingir un document oficial del diari esportiu del dia ni del calendari de taula, de manera que ho fica tot a la cartera i després a casa ja ho veurem. Això explica també que els líders nord-americans no es distingeixin precisament per l’encertada visió que tenen del que passa al món, ni tan sols al seu propi país.