LeBron James, l’escollit que va anar més enllà dels 38.388 punts

Hi ha més diferències entre 1984 i 2023. Abdul-Jabbar va passar a ser el màxim encistellador de l’NBA a Las Vegas, lluny de casa, mentre que LeBron ho va fer al que ara es coneix com a Crypto.com Arena i abans havia estat l’Staples Center i, abans, el Forum, és a dir, la casa dels Lakers, que és l’equip que té el privilegi d’haver vist com tres dels seus jugadors eren, progressivament, els propietaris dels rècords. Abdul-Jabbar va substituir Wilt Chamberlain i, ara, LeBron James ha substituït Abdul-Jabbar, que es va fer dir així quan es va convertir a l’islamisme, el maig del 1971, enmig de les protestes contra la guerra del Vietnam, fent costat a Muhammad Alí, que també protestava. Lew Alcindor i Cassius Clay es van difuminar, des d’aleshores. I també hi ha una picada d’ullet del destí. LeBron va néixer el 1984, just quan Abdul-Jabbar accedia als annals. Potser hi ha un nadó ploraner del 2023 que està esperant que arribi el 2061.

Explico tot això perquè resulta que l’esport, en aquest cas el bàsquet, és el relat homèric dels nostres dies. Perquè la història tendeixi a la mitologia, calen almenys dues coses: els episodis han de tenir, lluny de l’atzarós calendari, una justificació, una raó de ser que els atorga coherència i, segona, s’han d’oferir uns rituals que relliguen els fets per tal que la cadena sigui satisfactòriament espiritual. Quan Abdul-Jabbar va assolir el rècord (aleshores van ser 31.420 punts, però en va fer més de 7.000 més fins que es va retirar), Chamberlain, en el següent partit que els Lakers jugaven a casa, li va fer lliurament (amb una certa displicència, tot s’ha de dir) de la pilota que simbolitzava el registre majúscul. El 7 de febrer d’aquest 2023, Abdul-Jabbar, “The Captain”, va entronitzar LeBron en el regne dels escollits de la mateixa manera. Va alçar la pilota com una espasa, la va mantenir cerimoniosament en l’aire durant uns segons i la va entregar al “King James”. No n’hi haurà gaires més, de rituals així, perquè serà molt difícil que algú superi LeBron, però són aquests detalls els que construeixen el mite.

Notícies relacionades

LeBron James ja és el màxim anotador històric de l’NBA

LeBron James compleix la profecia: és ‘l’Elegit’

La nit de la culminació, al Crypto.com Arena hi havia un rètol lluminós que anunciava els punts que faltaven per superar la fita: “Points needed”. En feien falta 36 per anar més enllà dels 38.387. Compte enrere, punts que s’anaven restant. LeBron, al tercer quart, enganxa dos triples consecutius. En queden només vuit. Anar restant. Fa tres cistelles de dos punts, en queden dos. Encara s’ha de jugar un minut i 46 segons. Tothom prepara el mòbil. Quasi tothom. Quan arriba el moment, s’atura el temps. El temps del partit. El temps, sense més.

Hores abans, LeBron James havia arribat al pavelló amb un sofisticat vestit de seda negre. Va entrar al vestidor i es va canviar. Va anar al gimnàs. Va fer la roda d’escalfament amb els auriculars posats. De reüll, mirava el “Points needed” i evocava la seva primera cistella, un 29 d’octubre de fa quasi 20 anys. Es va cordar les sabatilles roses. Va tancar els ulls. Els va obrir. Va veure com els seus companys duien samarretes que deien: “Black History”. Es va posar talc a les mans i el va llançar enlaire, com un conjur, un ritual. Pólvores que s’escampaven a la pista. Es va col·locar el protector bucal. Va començar el partit. El compte enrere, la resta. Potser va recordar aleshores la portada de l’‘Sports Illustrated’ del 18 de febrer del 2003: “The chosen one”, deia. L’escollit.