Àgora | Per Hernán Sampietro, Sira Vilardell i Carme Porta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Repensar les polítiques públiques
La renda bàsica universal obre la possibilitat de canvis en la manera d’abordar la pobresa i l’exclusió, i de posar fi a l’estigmatització de diferents col·lectius
jgblanco38255098 valencia 1 5 2017 econom a primero de mayo d a del trabaj170501140655 /
Les persones que treballem en el sector social amb col·lectius en situacions de vulnerabilitat som conscients de la necessitat de revisar el panorama actual d’ajudes econòmiques atesa la multiplicitat, les quantitats, la gestió i l’impacte real que tenen. El procés burocràtic que tenen les rendes socials condicionades és enorme i qui es troba en situació de vulnerabilitat troba un gran volum de requisits per sol·licitar-les que s’acaba convertint en una dificultat enorme i infranquejable i, sovint, les deixa fora de l’accés d’aquestes ajudes.
El context actual de precarietat laboral, pobresa, incertesa econòmica i exclusió social genera cada vegada més problemes de salut mental, els quals, al seu torn, retroalimenten aquesta roda, i són utilitzats com a excuses per expulsar les persones del mercat laboral, cosa que les condemna a viure d’un sistema de prestacions condicionades que, moltes vegades, estan per sota del llindar de la misèria.
La falta d’una perspectiva real de gènere també causa més vulnerabilitat a les dones. Sobre les dones recauen totes les tasques relacionades amb les cures, a més de trobar un mercat de treball precaritzat, sense mesures reals per a la conciliació, una bretxa salarial important i amb un terra enganxós que no deixa que la promoció laboral sigui possible de manera efectiva.
La vulnerabilitat va creant aïllament, les dificultats per accedir a un mercat de treball aprofundeixen l’exclusió i augmenten l’estigma. Això és difícil de trencar amb l’actual paradigma. Que les rendes condicionades no tinguin prou pressupost i s’hagi de demostrar la situació de vulnerabilitat i pobresa, de forma reiterada, va creant una «marca», un ‘hashtag’, un gran estigma social sobre qui és pobre, vulnerable, fora de la lògica del sistema.
Entretots
La renda bàsica universal trenca aquesta dinàmica i obre la possibilitat de canvis en la manera d’abordar la pobresa, l’exclusió i acabar amb l’estigmatització de diferents col·lectius. Canviar l’estigma per l’esperança i una nova oportunitat també dona una dimensió més humana a la manera d’abordar-lo.
Segons l’última enquesta de condicions de vida, el 25,9% de la població de Catalunya, una quarta part de la població, té carències importants en les condicions mínimes: no es poden satisfer les necessitats materials, una alimentació completa i saludable o la temperatura de la vivenda. Una societat amb moltes desigualtats i condicions de vida i treball cada vegada més precàries.
Notícies relacionadesFa un any que la Generalitat va crear l’Oficina per al Pla Pilot per a una Renda Bàsica Universal. Un pla ambiciós que pretén iniciar la prova de com es pot implantar una renda bàsica a Catalunya. Hi ha qui pensa que els experiments en temps de crisi no aporten gaire; la pandèmia ha demostrat que la majoria de la població està subjecta a la convulsió del sistema econòmic i podem precipitar-nos a situacions que mai havíem pensat.
Provar com es pot implantar una renda bàsica universal és un pas endavant de gegant que ens ajuda a repensar i millorar el disseny de les nostres polítiques públiques, per a tothom.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
