Kosovo, amb la mirada posada a la UE

Avui dia, si per alguna cosa és conegut Kosovo és per la seva persistència en arribar al seu reconeixement com a Estat. Des del minut u la diplomàcia kosovar ha treballat de manera incansable i amb tots els recursos a les seves mans per intentar modificar posicions a Europa, però també a Amèrica Llatina, a l’Àfrica i a Àsia, que li permetessin accedir al tan anhelat seient a les Nacions Unides, el seu principal objectiu polític. Tanmateix, l’incondicional suport polític i financer que li ha prestat Washington durant tots aquests anys no ha sigut suficient.

A més, durant els últims temps el diàleg Pristina-Belgrad, iniciat el 2011, lluny d’avançar en una solució que els permetés arribar a un acord, ha proveït d’un espai en el qual les parts han passat a mesurar les seves forces de cara a la comunitat internacional. El president albanokosovar, Albin Kurti, ha optat per un canvi d’estratègia en el diàleg amb el seu homòleg, el president serbi, Aleksandar Vucic, plantejant un canvi total de la dinàmica entre tots dos i passant a replicar amb assertivitat la inacció de la UE davant el permanent bloqueig de Sèrbia per arribar a un acord sobre el procés de normalització que s’ha d’assolir entre ells. 

Notícies relacionades

Kosovo, la pau encallada

Kosovo sol·licita l’ingrés a la Unió Europea

I tot aquest canvi es dona en una circumstància molt concreta que és la de la guerra a Ucraïna, un moment en què la UE se n’adona que no es pot demorar més a donar una solució a un conflicte enquistat al cor d’Europa. D’aquesta manera, es llança un pla francoalemany per intentar arribar a un acord de normalització que sigui acceptat entre les parts al llarg d’aquest any 2023. I és en aquest context en què s’ha de llegir la crisi de les matrícules, però també la presentació de la candidatura a la UE per part de Pristina el mes de desembre passat. Cadascuna de les parts vol arribar amb més força a la taula de negociació i cadascú utilitza els seus propis instruments de pressió per aconseguir-ho

Sens dubte la recent assertivitat i rebel·lia mostrada pel Govern de Pristina, lluny de trobar aliats entre les cancelleries europees, genera, sobretot, recels. Recels que indubtablement també provoca, i ja des de fa temps, el Govern de Belgrad. I amb aquesta situació de taules, la guerra a l’Est i la necessitat de la UE de resoldre un problema geopolític que té a les seves fronteres és amb el que Kosovo arriba a aquest nou aniversari d’una independència que es continua mirant amb recel.