Pobre futbol espanyol, per Mónica Marchante

Alguns dels dirigents del futbol espanyol ignoren el que significa el conflicte d’interessos. Com Rubiales, que no va veure cap problema en negociar comissions amb un jugador en actiu com era llavors Piqué, participant en la competició sobre la qual ell mateix negociava per a la seva empresa el tall que s’emportaria, en funció dels clubs que participessin en la Supercopa d’Espanya. No va passar res. L’únic que va canviar després de saltar l’escàndol va ser la forma de retribució del president de la RFEF.

Ara resulta que el Barça va pagar ingents quantitats a un exàrbitre en conceptes que no estan clars mentre era vicepresident dels àrbitres, deixant a més de fer-ho just quan Enríquez Negreira va abandonar aquest càrrec. I el Barça actual, lluny d’escandalitzar-se, d’obrir una investigació interna i intentar desmarcar-se d’aquesta barbaritat, diu a través de Laporta que «no és casualitat que això surti ara». Ja estem en xifres de set milions d’euros des del 2001.

¿De debò? ¿Volen que ens mengem que el problema aquí és quan surten les coses? 

Notícies relacionades

Els fills de Gisèle Pelicot

Sortir de la confusió

¿I la RFEF? ¿I la Lliga? Doncs que el cas hauria prescrit i que s’afegiran a l’acusació particular si arriba el cas. Igualet que a Itàlia o ara a Anglaterra. Quina imatge al món. ¿No veuen el gravíssim mal reputacional que pateix el futbol espanyol amb una cosa així? Tan embrancats ells, Tebas i Rubiales, en les seves batalletes, els seus vídeos, els seus comunicats, els seus egos, en comptes d’intentar recuperar credibilitat, que falta fa.

Resulta que aquí el problema és que els periodistes treguin les notícies en moments que no els convé, que es filtrin àudios, que no es pregunti res en els partits de futbol, no s’incomodin els senyors. Els arbres no els deixen veure el bosc, i el dolent és que el bosc està cremant i no hi ha bombers. Ells a la seva. Pobre futbol espanyol.