SMI: El salvavides davant la indignitat

Per quarta vegada, el Govern de coalició augmenta el Salari Mínim Interprofessional (SMI). L’augment fins als 1.080€, per catorze pagues i des de l’u de gener s’acosta ja al 60% del salari mitjà que marca la Carta Social Europea subscrita pel nostre país, i compleix amb aquest compromís.

A Espanya l'SMI impacta, aproximadament, en 2,3 milions de persones empleades situades a la banda baixa dels salaris. Per tant, parlem d’un dels mecanismes més efectius per pal·liar la pobresa i la precarietat laboral.

I quan parlem de precarietat, ¿què és el primer que ens ve a la ment? Un rostre de dona amb contracte temporal i que treballa al sector serveis o a l’agricultura. Gràcies a l’SMI sis de cada deu dones, 1,1 milions, se’n veuran beneficiades. 

Fem una operació senzilla: en quatre anys l'SMI s’ha vist incrementat en un 47%. El Govern del PP el va deixar el 2019 en 735€ al mes. Aquesta dona que dèiem abans, veurà incrementat el seu salari en 345 € al mes gràcies al Govern de Pedro Sánchez. Un increment gens menyspreable.

La meva amiga Elvira em va dir: «Són 80€ més al mes. Amb això podré comprar una vegada a la setmana peix per als meus fills». Tot i que hi hagi qui menyspreï aquesta situació, el cert és que per a moltes famílies això els permet canviar la seva realitat i millorar les seves condicions de vida. 

Precisament, i en termes feministes, la bretxa salarial s’ha reduït 4 punts percentuals. Només les polítiques socialdemòcrates i feministes s’han evidenciat eficaces per tancar la bretxa de gènere. 

També els joves tenen rostre de precarietat: un de cada cinc, que té salaris mínims, veurà incrementat el seu salari. Això es tradueix en 180.000 joves de 16 a 24 anys (31,7%). I uns 530.000 joves, entre 25 i 34 anys (19,2%).

Dèiem que l'SMI és efectiu en la lluita contra la precarietat, però també estira cap amunt la resta dels salaris, per la qual cosa té un efecte dòmino positiu de gran impacte. 

Em permetran que faci un incís. Des del 2011 fins al 2021 el poder de compra dels salaris va caure un 6%. I, com a conseqüència de la guerra a Ucraïna i la inflació, durant la primera meitat del 2022 els salaris van baixar un 3,5%. És evident que urgeix revertir aquesta situació i això requereix un esforç de tots i totes.

Per això, no podem resignar-nos davant l’actitud irresponsable i insolidària de la patronal, al deixar la seva cadira buida a la taula del diàleg social, negant-se a recolzar aquesta pujada. I sí, resulta impúdic que el president de la patronal no només es negui a negociar, sinó que sigui capaç d’augmentar-se el seu sou un 28% alhora que discuteix la pujada dels sous més baixos. Caldrà explicar-li al senyor Garamendi i a tota la patronal que incrementar l'SMI és una qüestió de dignitat i justícia, disminueix la desigualtat i contribueix al consum de les capes socials més baixes. A més, no garantir el consum té efectes perniciosos en l’economia, i ell hauria de saber-ho.

No hi ha excuses lleugeres ni notícies falses. Està demostrat que els anys de més increment de l’SMI han suposat un impuls per a l’ocupació i no a la destrucció que alguns pronosticaven. 

Aquest país, al llarg de la pandèmia, ha fet un esforç ímprobe per protegir la salut, els llocs de treball i l’activitat econòmica. A diferència del que va passar amb la crisi financera i les polítiques neoliberals de la dreta, aquest Govern ha desplegat un escut social de 45.000 milions d’euros, gràcies al qual s’ha mitigat la bretxa de desigualtat. I, amb tot i amb això, avui Espanya pateix una greu desigualtat. Els rics són cada vegada més rics i els més pobres s’enfonsen en la misèria.

Per molt que la dreta insolent i mentidera repeteixi i repeteixi que les dades són falses, la realitat és allà. Espanya és el país que més creixerà de la Unió Europea aquest 2023, així ho avalen els organismes internacionals. Per això toca créixer tots alhora, perquè ningú es quedi enrere.

L’SMI és un salvavides davant la indignitat (SDI, un acrònim de collita pròpia), és la taula de salvació social i econòmica d’aquest país. Joves i dones són els principals creditors d’aquest augment del salari mínim. 

Notícies relacionades

La CEOE no acudirà a la reunió d’aquest dimarts sobre el salari mínim

Twitter era una cerveseria de Múnic

El camí està traçat. No podem virar i molt menys tornar a errar escollint el camí que marca la dreta. 

Els avenços socials s’han produït sempre des de l’esquerra enfortint allò col·lectiu, allò comú. I l'SMI, mecanisme purament públic, és l’ancoratge de la dignitat dels seus conciutadans a l’Estat, a la comunitat. I aquest és el camí cap al qual tota societat que es digui justa s’hauria d’encaminar: millorar la vida de la gent.