Carta a Barea

William Chislett, l’interès del qual per l’obra i la vida d’Arturo Barea, un dels pocs republicans que es va exiliar a Anglaterra en lloc de França o Amèrica, li ve del seu descobriment que l’escriptor de ‘La forja’ havia viscut a prop d’on ell va passar la seva infància, al comtat d’Oxford, s’ha dedicat diversos anys de la seva vida a rastrejar els seus textos escampats o publicats fora d’Espanya i a posar-los a l’abast dels lectors espanyols. Després d’una exposició a la mateixa seu de l’Institut Cervantes a Madrid realitzada a partir de les edicions i objectes de Barea que l’antic periodista ha anat aplegant amb el temps (entre els quals figurava la màquina d’escriure Underwood de l’escriptor, avui donada a la Biblioteca Nacional d’Espanya) i la publicació en espanyol de tots els seus llibres editats en anglès (en traducció de la seva dona, l’austríaca Ilsa Barea, autora ella mateixa d’un llibre, ‘Telefónica’, sobre els mesos que van conviure en aquest edifici que va ser el quarter general dels corresponsals de guerra en la Guerra Civil espanyola, l’edició del qual al nostre país també va promoure Chislett), el periodista anglès ja nacionalitzat espanyol després de 30 anys en aquest país conclou la seva tasca amb la publicació dels dos últims textos inèdits de Barea, dos assajos titulats ‘Lucha por el alma española’ i ‘España en el mundo de la posguerra’, que l’editorial que els publica, Espasa Calpe, ha reunit sota l’únic títol de ‘Contra el fascismo’, tan oportú en els temps que corren.

Notícies relacionades

Un Sant Jordi multitudinari

La vora de la realitat

Abans, Chislett havia aconseguit ja que l’Ajuntament de Madrid (en temps de Manuela Carmena) dediqués a Barea la plaça de Lavapiés en què va passar la infància i, abans d’això, que un grup de seguidors de l’escriptor, entre ells alguns col·legues espanyols, costegessin dues plaques de record, una al cementiri de Faringdon on reposen les seves restes i una altra al seu pub preferit. S’entén que Chislett resumís el seu treball en la presentació de ‘Contra el fascismo’ amb aquesta expressió: «Missió complerta».

La intervenció de Chislett va tenir una particularitat que va fer de la presentació el seu personal homenatge a Barea i va ser que la va escriure en forma de carta, adreçant-se a ell en lloc dels presents a la sala. D’aquesta manera, la intervenció es va convertir en un acte íntim, en una declaració de respecte i de gratitud a un personatge que va tornar tant a Chislett com aquest li va entregar a ell i que s’inscriu en la tradició de respecte i admiració cap a les nostres lletres per part d’estrangers amb qui Espanya tindrà sempre un gran deute per la seva contribució a la nostra reconciliació veritable i no formal. Com escrivia Antonio Muñoz Molina, amic de Chislett i admirador també de Barea, en el seu pròleg a l’exposició sobre aquest: «Una guerra tan destructiva i una dictadura tan llarga i cruenta com l’espanyola fan molt difícil i fins i tot impossible el retorn dels que van marxar. Les vides humanes són molt curtes i l’absència crea rases de desconeixement que després són molt difícils de solucionar».