Article de Carles Sans Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Envellir als 34 anys
T’adones que envelleixes, no únicament per diverses deficiències físiques que van apareixent, sinó perquè vas veient que, sense adonar-te’n, han desconnectat de tu les generacions posteriors
Vaig llegir, en una d’aquelles revistes que cada vegada estan més en desús als locutoris clínics, que es considerava que l’envelliment començava als 34 anys. Em va fer riure. Primer, per la xifra, és a dir, l’exactitud dels 34 anys; tots, amb un nombre rodó, ens hauríem conformat, no ho sé, els 40, per exemple, però diguessin als 34 em va xocar. Després vaig riure també al llegir que s’envelleix tan aviat. ¡¿Què volen que els digui?! Vist des de la barrera dels seixanta i tants, em sembla un acudit.
T’adones que envelleixes, no únicament per diverses deficiències físiques que van apareixent, sinó perquè vas veient que, sense adonar-te’n, han desconnectat de tu les generacions posteriors. De sobte veus que no comparteixen els teus gustos, les teves tendències o les teves rutines. Quan em relaciono amb gent jove, cosa que procuro fer sovint, són ells els que m’adverteixen de les coses que ja no es fan o no es porten. No sé com ni quan un comença a desconnectar-se de moltes de les coses que manegen els joves. Jo, quan era un xaval i veia els meus pares desfasats, em prometia que, a l’arribar a la seva edat, mai em passaria com a ells, per exemple, que mai desconnectaria de les noves tendències musicals o de les mogudes culturals en voga. Però això és gairebé impossible. Conèixer i seguir els corrents més recents requereix un esforç que als més adults ens avorreix. Està bé no voler resultar un antiquat i fugir de la carronya que per la seva edat no s’assabenta de res, però també és molt difícil esforçar-se per estar en el corrent dels més joves quan ja no ho ets. Voler estar al dia està molt bé, però voler estar al seu nivell és més discutible.
Entretots
La condescendència amb què em parlen alguns joves de coses que ja no sé, de vegades em molesta, però l’accepto perquè ells són el relleu.
El temps passa i, mentre a la joventut li porta coses noves, tu et quedes amb les que més coneixes, les teves. El testimoni ja és d’ells, i has d’intentar, sobretot, no quedar-te enrere i procurar comprendre els seus gustos, et semblin bé o no.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
