Article d’Elena Neira Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Sí que és televisió per a joves
Per a les generacions zeta i alfa el que és rellevant acostuma a ser efímer i real. Les coses que els importen neixen, es viralitzen i moren a una velocitat sorprenent.
Fa diversos anys que la preocupació està assentada en les cadenes de televisió, enfrontades a la difícil missió de seduir els joves, aquesta valuosa audiència a la qual tothom ha col·locat l’etiqueta d’esquiva. S’assumeix que el fet que no vegin la tele és la conseqüència d’una falta generalitzada d’interès i d’un greu problema d’atenció. Zetes i alfes, argumenten, han decidit recloure’s en una realitat en la qual la seva brúixola és el mòbil, un abeurador d’entreteniment fàcil i ‘amateur’, que prefereixen al contingut professional i de qualitat que surt de les cuines d’una cadena.
Atribuir la falta de connexió dels joves amb la televisió a una qüestió d’actitud és excessivament reduccionista. La tele i les noves generacions es van separar en un punt del camí davant la passivitat de la gran majoria de les cadenes. Sí, la pressió de l’oci digital semblava una barrera difícil de superar, però es va confiar, d’una manera una mica ingènua, en el fet que l’atractiu dels continguts i l’accessibilitat digital a través de serveis de televisió a la carta seria suficient perquè els joves tornessin a la cleda del lineal. A la llarga, han comprès que les noves audiències s’aproximen a l’audiovisual de manera molt diferent.
Els joves, en primer lloc, no estan disposats a abraçar el consum televisiu amb la inèrcia i constància dels que eren adolescents fa 30 anys. Això sí, hi tornen de manera puntual, quan els factors que conflueixen els fan oblidar la incomoditat d’adaptar-se a la graella de programació. Tornen quan el que se’ls presenta és rellevant per com connecta amb ells i amb persones d’interessos similars. Quan el que és a l’altre costat de la pantalla genera comunitat i reforça un sentiment de pertinença la seva mobilització no sembla tenir límits.
Entretots
El repte d’aconseguir continguts rellevants és extraordinari, sobretot si es té en compte que per a les generacions zeta i alfa el que és rellevant acostuma a ser efímer i real. Aquesta és la segona clau. Les coses que els importen neixen, es viralitzen i moren a una velocitat sorprenent. La tele està aprenent a ser més àgil, a acceptar el vertigen d’allò impredictible, del contingut no curat i disseminat a través de diferents canals. Allò imperfecte, espontani, políticament incorrecte és la cola que enganxa aquestes generacions a l’‘scroll’ infinit de TikTok.
La tercera pota del banc seria la participació, element essencial d’aquesta experiència que busquen en una pantalla. Twitch és la quinta essència d’aquest format que abraça l’experiència del directe sense convencions, amb una interacció real que converteix l’audiència en un element més d’aquell moment únic, intens i fugaç. Pot ser que cap dels nanos que van ser testimonis dels flist-flast de Casillas a Piqué a la Kings League el recordin d’aquí 30 anys, almenys no amb la mateixa claredat amb què la generació X recorda la mort de Chanquete. Però en aquesta fórmula sembla haver-hi l’arma secreta de la televisió per recuperar-los... tot i que suposi dir adeu al seu llegat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
