Article de Jordi Mercader Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El tret per la culata d’ERC
L’acusació de la fiscalia per a Jové, Salvadó i Garriga dona la raó a les veus del Govern central que asseguraven que no hi havia despenalització per als acusats per l’1-O i a Junts, que sempre han dit que els pactes d’ERC no servirien per a res als dirigents processats
La política sustentada en el grapeig dels conceptes és molt habitual, especialment quan es mira de capitalitzar acords polítics firmats en la corda fluixa. Fa alguns mesos que ERC intenta convèncer que la balena és un animal de companyia per justificar el suport al Govern de Pedro Sánchez. I no ho és; com no és una amnistia encoberta la reforma del Codi Penal pactada amb el PSOE i Unides Podem. La fiscalia i els jutges s’han encarregat en poques setmanes de fixar els límits de la xerrameca.
L’acusació de la fiscalia per a Jové, Salvadó i Garriga, comunicada al cap de pocs dies que el Tribunal Suprem fixés doctrina en la revisió de les penes per als condemnats pel procés, dona la raó a les veus del Govern central que asseguraven que no hi havia despenalització per als acusats per l’1-O i als portaveus de Junts, que sempre han dit que els pactes d’ERC no servirien per a res als dirigents processats. Sempre quedarà el dubte de saber el grau d’ingenuïtat dels negociadors republicans davant els interlocutors de la Moncloa, a qui els seus múltiples grups d’experts jurídics els haurien advertit dels flancs oberts, malgrat la reforma penal.
Entretots
Pedro Sánchez va concedir un indult i ha eliminat el delicte de sedició, poc més podia fer per no despertar els dimonis identitaris més enllà de l’Ebre i fins i tot a la meitat de Catalunya que encara espera una reparació per les insolències sobiranistes. Sánchez s’ha afanyat a afirmar que no tem que les novetats judicials reeditin la unitat independentista. A ERC els ha sortit el tret per la culata i haurà de fer un gran esforç d’anàlisi i una exhibició de serenitat inèdita per no deixar-se abraçar de nou per Junts i la CUP. El pacte pressupostari amb el PSC, que descansa també en un alt grau de malabarisme semàntic, especialment en el cas de la reforma de l’aeroport, en podria ser la primera víctima. El PSC ja deu estar fent càlculs sobre el que li convé més.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
