La trituradora d’idees

–O amb efectes retroactius, que ve a ser el mateix –va afegir un dels presents.

–Un germà del meu pare –va afegir un altre dels parents– es va morir en francès. Havia passat quatre anys de la seva infància a Bordeus i la resta de la seva llarga vida a Madrid, però al final va triar morir en francès, mai sabrem per què.

–¿I com vau saber que va morir en aquest idioma?

–Perquè en el moment d’expirar va dir «‘adieu’», en comptes d’«adeu».

Ens passem l’existència travessant llindars d’una naturalesa o una altra. Al llit, abans d’adormir-nos, la ment es converteix en una trituradora d’idees algunes de les quals es resisteixen a la demolició. Ahir mateix se’m va ficar al cap que al maleter del meu cotxe hi podia haver un cadàver. No tinc per costum amagar cadàvers allà (ni en cap altre lloc), però com amb més força rebutjava la idea, amb més força tornava, com si rebotés en alguna paret immaterial. A final em vaig vestir i vaig baixar al carrer per comprovar que tot estava en ordre.

–¿D’on vens? –va preguntar la meva dona, que es va despertar quan tornava al llit.

–De comprovar que no hi havia cap cadàver al maleter del cotxe –vaig dir.

–¿I? –va continuar ella.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

–Res, estem completament fora de perill, llevat que hagin quedat restes d’ADN –vaig concloure jo.

En moments de conflicte no hi ha res més eficaç que la veritat. De tota manera, em va costar agafar el son per culpa de les restes de l’ADN. Vaig estar a punt de tornar al cotxe amb una ampolla de lleixiu, però em va semblar excessiu. Llavors va ser quan vaig recordar allò del pròxim que acabava de morir-se en pessetes. ¡Que dur deuria ser per ell fingir que vivia en euros!