Error del sistema | Article d’Emma Riverola Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ni santes ni màrtirs
Certes interpretacions reduccionistes acaben abonant la idea d’una eterna minoria d’edat femenina. Perpètues caputxetes sotjades per llops
Quan JxCat va forçar la dimissió d’Eduard Pujoldesprés de rebre diverses denúncies internes per assetjament sexual, el polític va portar les denunciants a judici, va demostrar la seva innocència i el jutge va criticar a Junts el «greu perjudici econòmic, social i polític» causat al dirigent. El cas ha sigut àmpliament difós i, juntament amb d’altres d’actuals sobre els quals planeja l’ombra del dubte, la presumpció d’innocència ha acaparat titulars i preocupacions.
El pes històric de la violència masclista és colossal. És evident que la reparació no es pot apuntalar en la negació dels drets dels homes, però també convé dimensionar el problema. Segons la Fiscalia de l’Estat, les denúncies falses per violència de gènere suposen un ínfim percentatge, el 0,01%. No és il·lusori veure un cert rearmament patriarcal en el tremendisme.
De la mateixa manera que és imprescindible respectar la presumpció d’innocència, el combat contra la violència de gènere no es pot apuntalar sobre la victimització permanent de la dona. Una pàtina d’ortodòxia, essencialisme i puritanisme sobrevola sobre pràcticament tots els debats actuals que incumbeixen al feminisme: ’llei trans’ abolició de la prostitució, fronteres del consentiment... Un magma que s’endinsa en una idea de debilitat de la dona.
Entretots
Sembla poc creïble que una llei que protegeix els drets d’unes persones estigmatitzades provocarà l’«esborrament de les dones». També és qüestionable el veto reiterat a la presència de les treballadores sexuals en el debat sobre l’abolicionisme, ¿el feminisme pot ignorar la veu d’unes dones per molt incòmodes que resultin? Quant al consentiment, resulta crucial per dirimir quan acaba la llibertat i comença la coacció, però certes interpretacions reduccionistes acaben abonant la idea d’una eterna minoria d’edat femenina. Perpètues caputxetes sotjades per llops.
No podem pensar que totes les dones són éssers de llum. Ni que totes són capaces de discernir els límits ni que totes són lliures de manipular o de ser manipulades. El «jo sí que et crec» és la fórmula per trencar el silenci còmplice del patriarcat, és el crit de la resistència, el puny sobre la taula. Però ni és acceptable la condemna sense que hi hagi sentència (i amb missatges d’alts càrrecs inclosos), ni caure en una fe cega i pueril en la dona que només debilita el feminisme. Les seves lluites i els seus èxits no busquen la santedat ni el martirologi, sinó el reconeixement, la llibertat, la dignitat i, sobretot, deslliurar-nos de la por.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
