Llimona & Vinagre | Article d’Alfonso González Jerez Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Francisco Espinosa, el meu general papa
A l’oficial, exemple d’amable inanitat, li van trobar a casa seva desenes de milers d’euros en capses de sabates i la jutge aprecia indicis de suborn, tràfic d’influència, blanqueig de capitals i pertinença a banda criminal
L’exgeneral de divisió de la Guàrdia Civil, Francisco Espinosa Navas , és andalús, però no ho sembla. Empresonat ara com a possible autor de mitja dotzena de delictes per l’anomenat cas Aconseguidor, pocs recorden ara el seu pas (entre el 2008 i el 2012) per la Comandància de la Guàrdia Civil de Las Palmas de Gran Canaria. Perquè el tret més accentuat d’Espinosa Navas era –almenys a les Canàries– una amable inanitat, una mena d’‘aurea mediocritas’ sempre afable i sempre lleugerament absent. Ni simpàtic ni antipàtic, ni comú ni excèntric, ni silenciós ni xerraire, ni reservat ni obsequiós, ni abassegador ni absent, el general –segons els poquíssims testimonis que queden una dècada després– semblava a estones que mai sortia del seu despatx i a estones que no havia arribat encara. La seva va ser una carrera meritòria, un exemple d’oficial adoctrinat durant el tardofranquisme però que, en canvi, es va adaptar professionalment i tècnicament a les exigències de la democràcia parlamentària i la modernització i la internacionalització de les Forces Armades. És clar que potser aquesta va ser una altra manera –vocació militar a part– de passar desapercebut.
Espinosa Navas va néixer el 1956 a Guillena, un poble pròxim a Sevilla que en aquell moment no arribava als 8.000 habitants. Als 16 anys va ingressar a l’Acadèmia Militar General de la qual va sortir com a tinent el 1978. Els seus ascensos estan més marcats per la seva eficiència a les destinacions que se li van encomanar que per una preparació tècnica especialment brillant, tot i que per descomptat va realitzar cursos, com el d’Operacions de Manteniment de la Pau i el Curs Monogràfic sobre l’Àfrica, impartit al Centre Superior d’Estudis de la Defensa Nacional. Sempre el va atraure el servei exterior i sempre va comptar amb l’aprovació dels seus superiors. Seria una malaptesa creure que Espinosa Navas és una figura insignificant a la Guàrdia Civil. Una cosa és la seva extremada prudència en el tracte i en les relacions públiques, aquesta afable invisibilitat ja esmentada, i una altra la seva preeminència professional. A la Guàrdia Civil no hi ha més d’una vintena de generals de divisió. Espinosa Navas, després del seu pas per les Canàries, va arribar a ser la segona cap d’Estat Major de la Guàrdia Civil (2013-2016) i el cap de la Secretaria de Cooperació Internacional (2016-2017). Quan es va jubilar, el gener del 2021, portava prop de quatre anys dirigint el projecte Gar-Si Sahel, un programa de la Unió Europea liderat per Espanya per formar cossos policials especialitzats en la lluita contra el terrorisme i el crim organitzat al Sahel, amb la participació de Mauritània, Mali, Níger, Burkina Faso, el Txad i el Senegal.
Entretots
La trama va ser organitzada per un oncle i un nebot, els Fuentes, que formen part de l’aristocràcia socialista a Fuerteventura. El primer, Juan Bernardo Fuentes, diputat al Congrés; el segon, Taishet Fuentes, que el succeeix, com en una cort abissínia, al capdavant de la Direcció General de Ramaderia del Govern de les Canàries, amb la benedicció de Blas Acosta, secretari general del PSOE de Fuerteventura, i del mateix Ángel Víctor Torres, líder del PSOE canari i cap de l’Executiu regional. Els Fuentes i companyia van començar exigint a empresaris ramaders comissions a canvi de subvencions públiques i van contactar amb el general de la Guàrdia Civil o viceversa per ampliar el negoci i aconseguir permisos per instal·lar plaques fotovoltaiques en instal·lacions ramaderes. Judicialment, se sap prou per investigar dotze persones i obrir mitja dotzena de peces separades. Només ha transcendit una petita part de l’entramat de corrupció, que inclou sopars, alcohol, prostíbuls i viagra a discreció. El general el van trobar a casa seva desenes de milers d’euros en capses de sabates –i la jutge aprecia indicis de suborn, tràfic d’influències, blanqueig de capitals i pertinença a banda criminal–. Els seus companys li deien ‘papa’. La tendresa que cap en una capsa de sabates. O en una casa de putes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
