L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El missatge de Biden: «Jo soc kiïvià»
Un any després de la invasió d’Ucraïna, ¿cap a on condueix l’escalada?
El 26 de juny de 1963 –aviat se’n compliran 60 anys–, el president nord-americà John Fitzgerald Kennedy (JFK) es va desplaçar a Berlín Occidental en ocasió del 15è aniversari del bloqueig sobre la ciutat imposat pels soviètics. Des del consistori, junt amb l’alcalde Willy Brandt, JFK va pronunciar la cèlebre frase: «Jo soc berlinès». El viatge, el discurs, van constituir un reconeixement a la ciutat, després que, dos anys enrere, s’hagués aixecat el mur de Berlín, 160 quilòmetres de formigó i filferro espinós, per impedir la fuga massiva d’alemanys orientals cap al sector occidental. «Fa dos mil anys –va sentenciar Kennedy–, la proclama de la qual sentir-se orgullós era ‘civis romanus sum’. Avui, en el món de la llibertat, ho és ‘ich bin ein Berliner’». Alguns fragments del discurs valdrien per avui.
Vint-i-quatre anys després, el 12 de juny de 1987, va ser Ronald Reagan qui va pronunciar un altre discurs històric a Berlín, a la mateixa porta de Brandenburg, amb motiu del 750è aniversari de la ciutat: «Senyor Gorbatxov, faci caure aquest mur». Reagan pretenia que el líder soviètic es mullés, que demostrés l’autenticitat de la ‘perestroika’ i la transparència, si bé és cert que la seva Administració havia fet tot el possible per enterrar l’URSS, començant pel multimilionari programa de rearmament i la guerra de les galàxies. A Gorbatxov li van fer el llit, un llit amb llençols d’Holanda i encaixos de Flandes, però aquesta és una altra història.
500 milions de dòlars
Notícies relacionadesAvui, ha sigut Joe Biden qui s’ha desplaçat a Kíiv, l’epicentre del conflicte, amb les seves Ray-Ban d’aviador i una corbata de franges blaves i grogues, els colors de la bandera ucraïnesa. De cara als seus compatriotes, el cop dissipa el debat sobre la seva capacitat per encarar un segon mandat a raó dels seus anys. En aquesta ocasió no s’ha encunyat una única ‘frase força’, com les dels seus predecessors, però això no empetiteix l’altíssim valor simbòlic de la visita. Suport incondicional a Ucraïna i 500 milions de dòlars més en ajuda militar. Putin ja ha apujat l’aposta suspenent l’últim acord amb els EUA per al control d’armes nuclears.
Entretots
Just un any després de l’inici de la invasió, ¿cap a on condueix l’escalada bèl·lica? Disculparan si els confesso que els entusiasmes sense fissures em fan arquejar la cella de la desconfiança. Putin i el seu règim no s’aturaran davant res. Sorprèn que molt poques veus parlin del preu a pagar, de l’erm humà i econòmic en què convertirà Ucraïna una guerra el final de la qual no s’entreveu. S’ha de defensar l’agredit, per descomptat, i enviar-hi tancs, però en paral·lel no s’ha intentat ni tan sols escenificar una iniciativa que aturi almenys les hostilitats. Pobra Europa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
