Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Centenari de la visita d’Einstein a Barcelona
El científic es va convertir en una icona de masses, l’estrella del moment, inabastable, un ídol la sola representació del qual podia fer-te sentir fins i tot més intel·ligent. Tothom volia veure’l i escoltar-lo
Albert Einstein va visitar l’Escola Industrial de Barcelona (EIB) el febrer de 1923, dos anys després de rebre el premi Nobel de física per la teoria de l’efecte fotoelèctric (1905) i havent sigut confirmada la teoria general de la relativitat (1915) per la Royal Society de Londres, el 1919. Amb Einstein, espai, temps i matèria van deixar de ser ens independents. La nostra visió del món va canviar per sempre. Va ser tal el cataclisme que els seus efectes van inundar l’art, la ciència i la tecnologia, des d’aleshores i fins als nostres dies. Einstein es va convertir en una icona de masses, l’estrella del moment, inabastable, un ídol la sola representació del qual podia fer-te sentir fins i tot més intel·ligent. Tothom volia veure’l i escoltar-lo. En l’estada a Barcelona (22-28 de febrer), facilitada pel físic i enginyer Esteve Terradas i Illa, va dictar quatre conferències que els diaris de l’època afirmen que pocs van ser capaços de seguir, excepte els primers minuts.
L’Escola Industrial de Barcelona (EIB)
Einstein va visitar l’EIB convidat per Rafael Campalans i Puig, director de l’Escola del Treball (EdT) i del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya. Aleshores, l’EdT era un centre de referència en formació professional (1.300 alumnes). S’hi impartien especialitats com mecànica, caldereria, construccions civils, electricitat i química tèxtil. Els plans d’estudi incloïen matèries com aritmètica, dibuix, tecnologia mecànica, física i química, geometria, etc. Avui dia, l’EdT és un centre d’excel·lència estatal en formació professional (més de 3.000 alumnes) on s’imparteixen especialitats de la indústria actual, amb assignatures com impressió 3D, robòtica col·laborativa, internet de les coses, etc.
Entretots
Contribucions d’Einstein a la tecnologia actual
Einstein va contribuir a consolidar la física quàntica malgrat que, inicialment, es resistia a acceptar-ne l’aleatorietat intrínseca; d’aquí ve la seva famosa frase «Déu no juga als daus». No obstant, va plantejar una sèrie d’exercicis mentals per desacreditar la física quàntica, però Niels Bohr (Nobel el 1922) va demostrar que aquests exercicis consolidaven la nova física. Les seves investigacions sobre l’efecte fotoelèctric i la relativitat general són subjacents en moltes de les tecnologies actuals (plaques solars fotovoltaiques, sistemes de registre d’imatges de càmeres fotogràfiques i vídeo digitals, sistemes de navegació GPS, etc.). Així mateix, la compressió de les bases de la matèria i l’energia van permetre desenvolupar l’energia nuclear, la ressonància magnètica i la tomografia, les pantalles led, la fibra òptica, el làser i els semiconductors. Actualment, la computació quàntica, la intel·ligència artificial, el desenvolupament de nous sensors i les seves aplicacions en navegació i en comunicacions ho tornaran a revolucionar tot. El nostre deure, però, és retre homenatge a aquells que van dedicar les seves vides perquè tot això passés.
