Homenatge a Cervantes a Barcelona

Aquell acte cívic i cultural, sobre l’obra i la vida de l’autor més universal de les lletres espanyoles, va produir una furibunda reacció a les xarxes socials per part de sectors independentistes i unes 40 persones es van manifestar a les portes de l’Edifici Històric de la UB, a la plaça de la Universitat, amb pancartes i crits de «¡fora feixistes de la universitat!». 

L’acte va començar amb l’aforament complet. Unes 200 persones esperaven expectants la conferència del professor Canavaggio. Passats els primers minuts, els manifestants van accedir al recinte universitari i van començar a donar cops amb força a la porta de l’Aula Magna. Durant tres quarts d’hora vam aguantar estoicament la cridòria contínua i el terrabastall ocasionat per la sirena eixordadora que els radicals havien accionat a l’altre costat de la porta. Fins que, en un moment determinat, tot l’aforament de la sala es va posar dret cridant a l’uníson: «¡Llibertat, llibertat, llibertat...!».

Vam sol·licitar al rector de la UB que demanés la intervenció dels Mossos d’Esquadra per poder acabar l’acte. Ens va respondre que no considerava adequat permetre l’accés de la policia al recinte. Com que, en conseqüència, «no podia garantir la nostra seguretat, era millor que desallotgéssim l’Aula Magna». El dret a la manifestació de 40 boicotejadors intolerants va prevaler per sobre de la llibertat de reunió de 200 ciutadans que hi havien anat a escoltar una conferència sobre Cervantes.

Podríem haver adoptat una altra actitud, però, veient la resposta del rector i per evitar mals majors, vam instar els assistents a abandonar la sala de manera ordenada i pacífica. Recordo l’impacte i el disgust ocasionat a l’il·lustre professor Canavaggio, vingut des de París amb els seus més de 80 anys, acompanyat per la seva dona. 

Aquell boicot intolerable va tenir un important ressò mediàtic. Les reaccions van anar des de la indiferència fins al rebuig, passant per l’equidistància. Entre les respostes més fermes es pot destacar la de Meritxell Batet, presidenta del Congrés, que va qualificar el boicot d’«intolerable i lamentable»: «Cervantes és un dels orgulls més grans del nostre país [...]. Em sembla que quan es combina intolerància i ignorància és un còctel perillós».

Des de SCC ens vam comprometre a culminar aquell acte. Passats quatre anys i mig, amb una pandèmia i altres avatars pel mig, hem complert la paraula donada.

El passat 3 de febrer vam tornar al mateix lloc, l’Aula Magna de la UB, per acabar el que havíem començat. De nou l’aforament es va omplir en pocs dies. En aquesta ocasió, a més dels participants previs, l’acte tenia un convidat amb indiscutible lideratge institucional: el director de la Real Academia Española (RAE), Santiago Muñoz Machado, que acaba de publicar el llibre ‘Cervantes’, la biografia més actual i extensa del genial autor.

Per a SCC ha estat molt satisfactori culminar el merescut homenatge a Cervantes a Barcelona aquest 2023. El número 23 és propici per a la nostra entitat. Societat Civil Catalana va néixer el 23 d’abril del 2014, dia del llibre i de la rosa a Catalunya i Dia Internacional del Llibre per la Unesco, en honor als grans autors morts aquesta data, com Miguel de Cervantes.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

La celebració definitiva d’aquest acte té un significat clar i senzill per a la nostra associació: l’homenatge a Cervantes a Barcelona és i ha de ser un acte de total normalitat cívica i cultural. És el que desprenia fa quatre segles l’esperit del Quixot en la seva visita a Barcelona i així ho va expressar Cervantes: «’Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio y en belleza única’».

La lliçó i el significat d’aquest episodi es pot extrapolar a la situació actual de Catalunya. Malgrat els episodis de rauxa dels últims anys, que han dilapidat tones d’energia, no tenim cap dubte que podem superar aquest marc per instal·lar-nos en un escenari de seny i de total normalitat en la convivència i la concòrdia entre catalans.