Article de Sergi Sol Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Jové i Salvadó
Tot va seguir un guió més o menys d’acord amb l’esperit de la taula de diàleg. Fins que va arribar la reforma de la malversació i allà el que es va esquerdar va ser la confiança entre els dos costats de la taula
Primer van ser els indults. Tots els que eren a la presó van sortir al carrer. Després va arribar la derogació de la sedició, que va irritar profundament a la dreta espanyola. I va esquerdar el PSOE. Tot i que també va irritar part d’un independentisme –com ja va passar amb els indults– al qual va trencar la cintura. Perquè admetre els fets era tant com reconèixer que la taula de diàleg (i negociació) era operativa i donava els seus fruits. Tot va seguir un guió més o menys d’acord amb l’esperit d’aquesta taula, subjecta a no pocs vaivens. Fins que va arribar la reforma de la malversació i allà el que es va esquerdar va ser també la confiança entre els dos costats de la taula.
És obvi que la reforma del delicte pretenia suavitzar les penes quan no hi hagués enriquiment il·lícit. És obvi també que hi ha una guerra sense treva entre una part molt poderosa de la judicatura i el Govern de Pedro Sánchez.
Com també que aquesta reforma de la malversació va fer créixer la tempesta. Fins al punt que el PSOE i tot el Govern espanyol –superats per la nova onada de crítiques– van sortir a treure pit d’aquesta reforma com una garantia que els damnificats judicials per l’1 d’octubre no en sortirien indemnes. I fins i tot avalant la interpretació de Llarena i Marchena, que és obvi que no respon de cap manera a l’esperit de la reforma com ses senyories togats escriuen sense embuts en les seves resolucions.
Notícies relacionadesA Jové i Salvadó (subordinats dels indultats) els demanen 7 i 6 anys de presó. A més d’extraordinàries inhabilitacions. Per no parlar dels milions d’euros en fiances que ja van haver, entre d’altres, de satisfer. Els republicans semblen tenir clar que no es pot deixar ningú tirat pel camí. I han treballat intensament per arrencar concessions al Govern espanyol, intentant maximitzar els seus diputats mentre els de Puigdemont es limitaven a fer soroll en contra, proclames al vent i sembrar de mines el camí dels republicans. Com la dreta espanyola al PSOE.
Si entren a la presó hi tornarem. I Sánchez s’hauria de preguntar de què haurà servit tot si, en l’últim moment, ell mateix s’esmena per no ser capaç de seguir allò d’«un cop fet, ja està fet».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
