Article de Jesús Benavides Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Està pensant a crear una ’start-up’? Aquestes novetats legislatives li poden interessar
La nova llei neix amb l’objectiu d’establir un marc normatiu específic per recolzar la creació i el creixement d’empreses emergents a Espanya
El final del 2022, sens dubte, es pot qualificar com d’un veritable ral·li legislatiu, ja que en poques setmanes s’han publicat al BOE nombroses reformes d’impacte en l’àmbit mercantil, hipotecari i empresarial. D’entre aquestes reformes, hi destaca la recent llei de foment de l’ecosistema de les empreses emergents (coneguda també com a llei d’‘start-ups’), les principals novetats de la qual poden ser de gran interès per a emprenedors que estiguin en tràmits de crear una nova empresa per desenvolupar noves idees innovadores o disruptives.
En aquesta situació, la llei d’’start-ups’, neix amb l’objectiu d’establir un marc normatiu específic per donar suport a la creació i el creixement d’empreses emergents a Espanya. Amb aquest objectiu, la norma en qüestió pretén assolir com a objectius generals més destacables el foment de la creació, el creixement i la relocalització d’empreses emergents a Espanya, l’atracció de talent i capital internacional per al desenvolupament de l’ecosistema espanyol d’empreses emergents, així com estimular la inversió pública i privada en empreses d’aquest sector.
Entretots
Partint d’aquesta base, perquè una persona jurídica pugui tenir la consideració d’empresa emergent als efectes de la llei d’‘start-ups’, haurà de complir els requisits establerts a l’article 3, i en especial, tenir per objectiu el desenvolupament d’un projecte d’emprenedoria innovadora que tingui un model de negoci escalable. Les empreses que compleixin aquests requisits, per verificar-ne la qualificació com a empresa emergent, hauran de sol·licitar una avaluació a tal efecte per part d’ENISA (és a dir, l’Empresa Nacional d’Innovació SME SA), estant pendent de desenvolupament reglamentari el procediment a seguir amb aquest objectiu.
Comprès doncs què és una empresa innovadora, als efectes de la llei d’empreses emergents, si analitzem quines mesures concretes introdueix per afavorir-ne la creació i expansió, a continuació podem enumerar les següents.
En primer lloc, destaca un règim de tributació més favorable, ja que es fixa un tipus impositiu del 15% en l’impost de societats i en l’impost sobre la renda de no residents durant el primer any en què la base imposable de l’impost sigui positiva, i els tres següents. Així mateix, es preveu un règim d’ajornament de tributació per facilitar la liquiditat d’aquestes companyies als estadis inicials.
En segon lloc, s’implementen facilitats per a l’obtenció del NIF d’inversors estrangers, mitjançant la creació d’un procediment electrònic per part de l’Agència Tributària perquè l’inversor estranger pugui obtenir el NIF en un termini de 10 dies hàbils. A més, també es preveuen més opcions perquè l’inversor estranger pugui sol·licitar el NIF al notari on formalitzi la constitució d’una societat o la incorporació com a soci en una ‘start-up’.
En tercer lloc, es permet a les SL disposar de fins a un màxim del 20% del capital social en autocartera per executar un pla de retribucions a favor dels administradors, treballadors o altres col·laboradors (cosa molt útil per atraure i retenir talent en empreses de creació recent, amb producte encara en desenvolupament, i per tant, amb dificultats per oferir salaris elevats o de mercat als empleats).
En quart lloc, s’estableixen una sèrie de facilitats en la constitució i inscripció de les societats emergents i els acords al Registre Mercantil. En concret, es disposa que el termini per a la inscripció al Registre Mercantil d’empreses emergents i de tots els actes societaris serà de cinc dies hàbils (i si utilitzen estatuts tipus, el contingut dels quals està pendent de desenvolupament reglamentari, serà de tan sols sis hores hàbils). D’altra banda, els aranzels notarials i registrals d’una ‘start-up’ constituïda a través del sistema telemàtic de CIRCE, amb capital social inferior a 3.100 euros, queden reduïts a 60 i 40 euros, respectivament.
Finalment, es flexibilitzen les causes de dissolució de les empreses emergents, i es determina que no incorreran en causa de dissolució per pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs, fins que no hagin passat tres anys des de la constitució.
A més de les grans mesures ressenyades, la llei d’empreses emergents introdueix un conjunt de novetats addicionals, com la regulació dels anomenats «entorns regulats de proves» (coneguts en l’argot del sector com a ‘sandbox’; és a dir, espais en els quals empreses emergents que operen en mercats regulats poden desenvolupar la seva activitat a tall de llicència o prova), l’establiment de mesures perquè els poders públics fomentin i incentivin la creació d’empreses emergents (mitjançant fórmules de col·laboració publicoprivada, programes de subvencions, etc.), el reconeixement de la categoria d’’empreses emergents d’estudiants’ i, així mateix, la introducció de reformes en matèria fiscal per fer més atractiva la captació de talent en l’àmbit de les empreses emergents, així com per a l’atracció dels anomenats «teletreballadors internacionals».
