Una neutralitat enganyosa

És important entendre la naturalesa d’aquest debat. Està en joc el que els experts anomenen la neutralitat de la xarxa. Un principi que està en la base de l’esclat digital i que estableix que els operadors de telecomunicacions no poden cobrar tarifes diferents en funció del tipus de continguts o serveis que transportin a les xarxes digitals. En els inicis d’internet va tenir tot el sentit del món per evitar que els trust de les telecomunicacions expulsessin els petits creadors de continguts o serveis. Però 20 anys després, els ‘trust’ els han creat els que van néixer gràcies a aquesta neutralitat i han creat monopolis de serveis, com Google, que ofeguen els que no s’integren al seu ecosistema. Aquest tipus d’empreses no tindrien la mida que tenen si haguessin de pagar per utilitzar les xarxes a un preu diferent que els seus competidors amb menor quota de mercat, simplement pel volum de banda que utilitzen, per exemple. Es va evitar que BT i Telefónica s’apropiessin d’internet, però es va estimular un altre tipus de concentració. De l’asimetria legal, de l’estraperlo, se n’han aixecat potents imperis. El que planteja la UE no va contra la llibertat, sinó precisament contra la seva absència. I la pròxima batalla hauria de ser que paguin pels continguts que utilitzen. No es deixin enganyar.