Ucraïna, aprendre entre ruïnes

Caminar per una escola reduïda a cendres és sentir que es cremen paraules que mai vas arribar a aprendre, que s’esborren rialles que no has sentit. Però saps que van sonar en aquesta aula gran, perquè reculls de terra quaderns escolars amb els noms de qui segur que hi van riure molt fa tot just un any. L’Oleh, l’Emma, la Irina, van dibuixar lletres rodones i deleroses, i un dia la seva escola, el seu lloc segur al món, va deixar de ser-ho de sobte.

Més de 3.000 escoles, com la de Bogdanivka que vaig recórrer, han sigut danyades per la guerra a Ucraïna. És com si la meitat dels centres educatius de tot Catalunya estiguessin inutilitzats. Això implica que el 50% dels nens i nenes –dels més de 7 milions que viuen ara al país– no pot seguir les seves classes amb normalitat. 

Les bombes i l’artilleria han destruït completament 420 escoles, de les quals amb prou feines queda alguna paret dreta. A Txerníhiv, més al nord del país, dues escoles amb prou feines separades per uns centenars de metres van córrer aquesta (mala) sort. En la primera, des de les cistelles de bàsquet del pati es poden veure les tripes d’una aula, com si es tractés d’una classe a l’aire lliure. En la segona, els pupitres resisteixen a la intempèrie, mentre un grup de criatures llisca amb un trineu pel pendent nevat, amb la metàfora del seu futur servint de teló de fons. 

Però vaig veure també els brots verds de la primavera: Save the Children està rehabilitant les escoles que poden recuperar-se, com el de la castigada ciutat de Butxa, on gràcies a totes les donacions rebudes s’està reconstruint una escola per a 1.500 alumnes, amb una aportació de prop de 178.000 euros. La directora del col·le, Ludmila, porta el recompte exacte de les 160 finestres i 77 portes que ha calgut substituir.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Quan reconstruir no és possible, organitzem centres alternatius perquè els nois i noies puguin seguir les seves classes ‘online’ amb ordinadors, calefacció i l’orientació de tutors. 27.500 nens han acudit ja a aquests serveis educatius, i el nostre objectiu és obrir 100 centres d’educació digital per tot el país aquest any 2023. Hi ha dos milions de nens seguint aquesta educació en remot forçada, però és que, en un país funcionant a la meitat de la seva capacitat energètica, sovint hi ha talls d’electricitat que suposen que un de cada dos nens sigui incapaç de seguir les seves lliçons a casa. Per això, aquests centres oberts a la comunitat són «una embarcació de rescat», ens deia un professor. 

Sigui en l’educació presencial o en la digital assistida, hi ha una figura omnipresent en aquesta Ucraïna d’avui: la del refugi antiaeri. Divendres abans que arribéssim a l’escola número 20 de Txerníhiv, les sirenes van obligar els alumnes més petits d’aquest centre a protegir-se al soterrani quatre vegades en un mateix dia. Baixen en ordre, deixen la seva motxilla, ignoren el fred i la humitat sota una manta, i continuen amb la seva classe d’anglès com si allò anormal fos normal, com si ‘war’ fos només una paraula nova en el seu llibre de text.