A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els més feliços
Els polítics fan aquí i allà declaracions de tot tipus com si els ciutadans les escoltessin i en prenguessin nota
Els joves fugen dels telenotícies, de la premsa de paper i de gran part de la digital, de la política, de la missa de 12, de la ràdio, dels mítings polítics... Els joves se’n van de tot arreu menys de la casa dels seus pares, de la qual se n’anirien també si guanyessin un sou en comptes de mig o dos mitjos en comptes de cap. Si vols parlar amb un jove, ves a casa dels seus pares. Hi ha estudis segons els quals els joves guapos guanyen més que els joves lletjos, però jo ensopego amb molts desocupats guapos pel carrer. Molts guapos en crisi, en fi, perquè la crisi s’ha cronificat. En altres temps, només vivien en crisi els artistes de la mateixa manera que només es divorciaven els actors i les actrius, és a dir, la gent de l’espectacle. Ara es divorcia tothom, es divorcien de vegades abans de casar-se com qui firma la carta de dimissió abans de prendre possessió del lloc.
A la gent gran pots trobar-la al mercat, comparant preus, buscant els productes a punt de caducar, llegint la lletra petita en la qual figuren els sulfits, signifiqui el que signifiqui sulfit. Els interessa la informació nutricional de les bledes envasades al buit. A la gent gran podeu trobar-la també als concursos de la tele. De vegades els veuen des de casa i de vegades es disfressen de públic i van al plató per aplaudir els concursants quan el regidor dona el senyal. No conec ningú que treballi de regidor, de manera que no tinc ni idea d’on es formen ni quant guanyen, ni si es tracta d’una feina per a joves o per a grans.
Entretots
Mentrestant, la política segueix el seu curs convencional com si el món no s’estigués acabant. Els polítics fan aquí i allà declaracions de tot tipus com si els ciutadans les escoltessin i en prenguessin nota i es diguessin: «Doncs m’agrada aquesta proposta o aquella altra i estic més d’acord amb les idees de Tal o de Tal». Els polítics parlen per als molt cafeters perquè sempre hi ha cafeters d’una cosa o de l’altra, fins i tot cafeters de cafè. Però la majoria dels contribuents ni hi són ni se’ls espera perquè suportar la seva pròpia vida ja els costa un esforç excessiu. Els més feliços són els pàrvuls, que els avis recullen de l’escola, se’ls emporten a casa i veuen amb ells ‘Pasapalabra’.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
