Sexualitat i educació

Fa uns dies es va presentar l’últim estudi del Dr. Ballester i cols., les dades del qual mostren com el consum de pornografia entre adolescents s’ha disparat en els últims anys, cosa que preocupa enormement famílies i professorat.

Sembla que tothom està d’acord que la solució davant aquestes dades és l’educació afectivosexual; per sort, molt poca gent està en contra d’aquesta constatació. Els desacords apareixen quan es tracta de definir el contingut d’aquesta formació específica i els temes a abordar a cada edat. Sembla evident que, amb un tema tan delicat com la sexualitat i amb una població tan vulnerable com son els i les menors, aquestes decisions s’han de prendre amb cautela, consens i basades en la recerca científica.

A l’etapa d’educació infantil, l’educació afectivosexual hauria de centrar-se a conèixer, identificar i anomenar les parts del cos, especialment aquelles que diferencien nens i nenes. És molt important remarcar que el fet de ser nens o nenes no els ha de limitar en absolut en els seus comportaments, gustos i metes vitals, ni condicionar el seu lloc al món ni a la infància ni a la vida adulta. Qualsevol altra reflexió allunyada d’aquesta, només crea en aquestes edats confusió i els aparta de l’objectiu de la igualtat. Parlar sobre els afectes i els vincles entre les persones i ajudar-los a respectar i valorar les diferències és important. També ajudar-los a entendre que cap adult no pot tocar els seus genitals, a excepció de situacions específiques d’higiene i/o cura amb persones molt properes.

A l’etapa de primària, es tractaran altres temes sobre sexualitat que responguin als seus dubtes. En aquestes edats ja podran entendre la diferència entre sexe i gènere -el sexe com a realitat material biològica i el gènere com a atribucions i expectatives socials per a cada sexe- tal com els distingeix el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones. El gènere limita la llibertat en el desenvolupament dels infants, no és una identitat ni una expressió.

A l’adolescència no podem oblidar que el repte psicosocial propi d’aquesta etapa és la crisi d’identitat que afronten la totalitat dels i les adolescents. Per tant, caldrà fomentar el pensament crític per tal que puguin discernir entre qüestions identitàries reals i altres seudoteories. Evidentment, aquesta postura és totalment compatible amb el respecte a totes les persones i l’acceptació d’un/a mateix/a.

El marc sota el qual cal abordar l’educació afectivosexual a l’escola és sempre el de la coeducació; cal incloure la perspectiva de gènere, que està quedant totalment difuminada darrere el paraigües de la diversitat que tot ho abraça, tal com assenyala DoFemCo al seu llibre ‘La coeducación secuestrada’.

Notícies relacionades

Per un turisme sostenible i raonable

Això és... el Català de l’Any (Estopa)

La sexualitat forma part de la vida i és un àrea rellevant de la persona que cal abordar; normalitzar la sexualitat sense caure en l’error de banalitzar-la hauria de ser l’objectiu de qualsevol acció educativa en aquest àmbit.