Gàrgoles | Article de Josep Maria Fonalleras Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Triomfs en miniatura
Encara bo que no tots els directors han fet cas a l’Hitchcock que deia que no s’havia de treballar amb nens, amb animals o amb Charles Laughton
Judy Garland, amb el vestit subhastat, en una escena d’’El màgic d’Oz’.
L’any 1931, un nen de nou anys que es deia Jackie Cooper va ser nominat als Oscars com a millor actor. Va perdre. El premi, el va guanyar Lionel Barrymore. Els membres de l’Acadèmia van pensar que era injust que aquella criatura competís amb actors consolidats i van tenir la idea d’instaurar un nou reconeixement, un guardó reservat als més petits de 18 anys, el premi honorífic que també es va conèixer com a Oscar juvenil. El trofeu era com el dels grans, però en miniatura, i la primera persona que el va guanyar, el 1934, va ser Shirley Temple, una nena prodigi de cabells rinxolats que després va protagonitzar moltes pel•lícules amb Mickey Rooney, un altre nen prodigi que també va guanyar aquest Oscar per als menuts i que, amb el pas dels anys, es va acabar casant amb Ava Gardner. L’actriu amb més renom que va rebre el premi (una estrella amb totes les de la llei, de petita i de gran) va ser Judy Garland per ‘El màgic d’Oz’, quan ja tenia 18 anys. El 1962 van deixar d’atorgar-los i, des d’aleshores, ja no hi va haver distincions per edats. Es va passar de la protecció infantil a l’eclosió de les petites figures, que, en molts casos, guanyaven justament perquè eren infants. Tatum O’Neal, per exemple, va obtenir l’Oscar amb 10 anys (aquella inoblidable “Lluna de paper”) i, al cap de dues dècades, Anna Paquin, també amb 10, el va guanyar per “El piano”. Això sí, com a actrius de repartiment.
Podríem escriure molts noms de criatures que ens han enlluernat. Cadascú deu tenir els seus preferits. Jo, per exemple, em quedo amb l’Ana Torrent. El 1973, el mateix any de Tatum, va guanyar el Fotogramas de Plata a la millor actriu per “El espíritu de la colmena”, i poc després va ser la nena entotsolada de “Cría cuervos”. O amb la Sonsoles Aranguren, que va fer d’Estrella a “El sur”. O amb la Brooke Shields de “La petita” i la Jodie Foster de “Taxi driver”. És a dir: no ve d’ara que es premien nenes i nens i no és cap novetat, tampoc que bona part de la nostra memòria sentimental està feta d’actuacions memorables i de mirades inquietants d’individus en la prepubertat. Sort que no tots els directors han fet cas del Hitchcock que deia que no s’havia de treballar amb nens, amb animals o amb Charles Laughton. Dit això, jo tornaria als antics premis de Hollywood, amb tots els respectes per aquesta nena, Sofía Otero, que ha guanyat a Berlín, i que segur que és boníssima i que ens farà emocionar molt.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
