Article de Jordi Mercader Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Un batalló de polítics, policies i periodistes
L’operació de criminalització d’alguns independentistes consistia en la vella pràctica de «fer soroll», que alguna cosa queda
L’operació Catalunya, un compendi d’escàndol polític i corrupció policial que retrata un Estat propi dels dies del No-Do, ha entrat finalment als tribunals. Un jutge ha acceptat la querella presentada per Sandro Rosell contra l’excomissari Villarejo i companyia, com a presumptes responsables de les falsedats que el van mantenir a presó fins que un tribunal el va absoldre de tot. Per això té una mica de justícia poètica que sigui l’expresident del Futbol Club Barcelona el que ho hagi aconseguit, després d’una dotzena d’intents frustrats per part d’altres interessats en saber qui els va difamar i qui va donar l’ordre. El que ja saben és la raó de la persecució, perquè el mateix Villarejo ho ha explicat mil vegades. Era una cacera d’independentistes amb nom propi, se suposa com un avís per a navegants.
Villarejo mai ha dissimulat la seva naturalesa de policia corrupte, segurament com a estratègia per acovardir els seus denunciants fins ara concentrats a l’Audiència Nacional. L’operació Catalunya li obre un front polític que no sembla preocupar-li ni la meitat del que té a sobre pel cas Tàndem. Cal imaginar que s’abraçarà a la bandera del patriotisme i al mandat rebut per la «gent de bé» del PP per salvar Espanya del secessionisme. Una aberració en termes democràtics i un supòsit de Codi Penal.
Entretots
L’operació de criminalització d’alguns independentistes consistia en la vella pràctica de «fer soroll», que alguna cosa queda. Però aquest compendi d’horror polític i policial no podria haver pres cos sense la intervenció imprescindible del tercer braç d’aquest batalló, el dels periodistes col·laboradors. Certament les fonts són sagrades per a un periodista, no obstant, hauria de ser responsabilitat dels professionals conèixer-ne la credibilitat, altrament, haurien d’assumir la seva falta d’encert i, en el pitjor dels casos, les conseqüències de la seva cooperació amb el corrupte. Aquest és el taló de Aquiles del periodisme.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
