Sequera, això va de debò

Ni en les millors pel·lícules de catàstrofes podria haver-se ideat el guió de la paradoxal situació que es viu aquests dies a Catalunya: episodis de neu bucòlica al costat del mar el mateix dia que la Generalitat aprova noves restriccions a certs consums d’aigua per la sequera que posa en risc el proveïment a finals d’aquest any. Ho van avançar Júlia Regué i Guillem Costa. Ens haurem d’acostumar a viure amb aquestes paradoxes derivades del canvi climàtic i el seu impacte en la meteorologia. Els assistents al Mobile Wolrd Congress no han de donar crèdit al que veuen els seus ulls.

Som davant un episodi més que ens empeny a prendre aquest assumpte molt més seriosament del que ho fem habitualment. Passem, compulsivament, d’episodis d’histèria col·lectiva en les grans sequeres de l’estiu o en les DANA de la tardor a llargues letargies en les quals ens movem entre la indiferència i el ‘greenwashing’, el postureig ecològic que encara és pitjor que la inacció. La consciència mediambiental, que té poc a veure amb l’activisme ecologista d’abans, ha d’obrir-se pas en el ‘mainstream’ empresarial, polític i social fins a convertir-se en una cosa imprescindible en qualsevol activitat humana. I això no té res a veure amb els que volen acabar amb l’economia de mercat que anomenen capitalisme en nom de la salvació del planeta. Precisament el contrari, el capitalisme només té futur si integra aquesta mentalitat inclusiva, tant de les persones com del planeta. Una vegada més comprovem que la tríada que formen amb el progrés són l’epicentre de la conversa del segle XXI. Ens hi dediquem amb totes les nostres forces des d’EL PERIÓDICO i connectem amb tots aquells que tenen les mateixes inquietuds fins a vincular-nos-hi. Intentar consumir menys, com ens demanen les autoritats, és només una de les coses que podem i hem de fer. Empènyer la descarbonització, acceptar mesures disruptives com l’ús de l’aigua regenerada o pensar d’una manera més circular tot el que fem, és el camí que ajuda que aquesta paradoxa d’anunciar una sequera mentre neva sigui una cosa que ens hem de prendre molt seriosament.