No és només un accent

Humiliats, rabiosos i queixosos, els accentistes ens vam amagar en tèrboles cerveseries de Munic, vam córrer cap als boscos com els maquis i ens vam emparedar com Mambrú per maquinar el nostre contraatac. Mentrestant, perseveràvem a adornar amb aquests bonics i explicatius accents els adverbis i pronoms, i érem perseguits per fer-ho amb summa crueltat. Jo mateix he vist com els correctors d’aquest diari, i els de les editorials en les quals publico els meus llibres, assassinaven per ordres de la RAE (¡i fins i tot la Fundéu, de la qual vaig ser membre!) aquests pobres accents. Els meus textos, escrits amb accents, apareixien sense: purgats, i l’agraïment que hauria hagut de professar als correctors per trobar les meves errades i executar-les es transformava en amargor al descobrir que havien aplicat la mateixa medicina als meus adverbis.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

La soledat que sent un «’sólo’» un «’éste’» sense el seu accent és difícil de descriure, però en les nits fosques els accentistes hem animat aquestes paraules ferides. Esperàvem, confiàvem en els acadèmics com Pérez-Reverte i, a la fi, quan se’ns va donar la notícia, vam sortir a celebrar-ho. Però... ¡ah! L’enemic és tenaç, i la RAE està dividida. La secció d’Espanyol al dia, dominada per malèvols senseaccentistes, va aclarir a Twitter que la decisió de l’Acadèmia es manté inalterada i que només han fet una petita postil·la a la norma del 2010. 

Pérez-Reverte, furiós, va respondre que venen temps d’hòsties com pans. I nosaltres, els parlants i escrivents accentistes, ja hem posat a tots els sants del barroc espanyol les nostres espelmes i oracions perquè l’enemic sigui destruït. Perquè no parlo només d’un accent, sinó del nostre honor. ¡Llarga vida al capità accentista!