Activitat econòmica i perspectiva de gènere: els costos ocults que assumeixen les dones

Les dades objectives constaten que encara hi ha menys participació de les dones en l’activitat emprenedora i per compte propi i menys presència de dones en llocs de responsabilitat. Moltes de les dones que treballen per compte d’altri ho fan amb pitjors condicions que els homes, tenint en compte que existeix més temporalitat i parcialitat que incideix en els salaris i les bases de cotització.

La base d’aquestes desigualtats té el seu origen en dues característiques de l’activitat productiva: la discriminació sectorial, segons la qual les dones predominen en les activitats de serveis mentre que els homes ho fan en les industrials, i el repartiment desigual del treball no remunerat.

Les dues característiques convergeixen a l’hora de computar l’aportació de les dones a l’activitat econòmica del país, tenint en compte que els sistemes oficials de comptabilització computen exclusivament l’activitat productiva. En aquest sentit, les activitats que tenen menys contribució al valor de la producció, com és el cas dels serveis, tenen menys consideració en el còmput d’activitat total. Paral·lelament, els sistemes de còmput ignoren el valor de les activitats de treball no remunerat, de manera que s’invisibilitza un treball fet majoritàriament per dones. 

Aquestes activitats no controlades ni monetitzades suposen un important cost ocult de l’activitat de producció assumit principalment per les dones.

Notícies relacionades

Treball multiplica per 8 les multes a empreses per vulnerar la normativa d’igualtat

La política putera

Un estudi fet per la Comissió Dona i Empresa de PIMEC i la Universitat de Santiago de Compostel·la constata que si tenim en compte aquests costos ocults, el nostre PIB augmenta un 40% i, d’aquest, les dones aportem un 51,8%. Volem posar en valor aquesta xifra perquè explica la importància de l’aportació de les dones a l’economia i evidencia que la presa de decisions macroeconòmiques identifica les activitats que es considera que tenen una contribució més gran a l’activitat productiva total i un efecte tractor a l’hora de prioritzar-les en la concessió d’ajudes. Aquesta pràctica discrimina especialment les dones. Fa falta una revisió dels sistemes de càlcul o, si més no, complementar-los amb altres que ofereixin una visió més real de l’activitat econòmica d’unes i d’altres.

S’ha d’avançar en l’enfocament dual en tots els programes d’ajudes públiques i millorar el disseny de les mesures de suport a tots els sectors: que incloguin un finançament específic per a la igualtat de gènere i requisits explícits per a la integració de la perspectiva de gènere. Cal que el repartiment dels Fons europeus Next Generation, que comprometen el futur de les generacions més joves, comptin amb aquest enfocament. Altrament, més que aconseguir l’objectiu d’igualtat, estarem perpetuant les desigualtats existents.