La política putera

El cas Mediador ha tornat a portar a primer pla no només un cas de corrupció política, sinó els mètodes de tancament d’acords: utilitzar prostitutes. Un clàssic. Una cultura putera en les negociacions, algunes de corruptes, que és transversal als partits. Ara és el PSOE, però abans també ho va ser el Partit Popular amb la Gürtel o Brugal i altres casos més. Mentrestant, els seus partits parlen d’abolició, o per drets humans o per moralitat. Quan no són aquests, poden ser d’altres. Perquè això no va de partits, sinó d’un masclisme après en la seva manera de validar-se. El feminisme sempre ha assenyalat que no hi ha res més semblant a un masclista de dretes que un masclista d’esquerres.

Aquests són els casos coneguts. Per sota, els que no deuen haver sigut publicats perquè la complicitat i el pacte d’homes va arribar a bon port per no descobrir-se. Ja sabem que després tenen la roda de premsa amb vestit i corbata per presentar l’acord i quedar com uns senyors.

Cal dir que en això no hi ha rangs, i no poden ser només polítics, sinó també empresaris que arriben a acords amb ells. És negoci. Un país que lidera el primer lloc en consum de prostitució a Europa fa que hi hagi bagassers per cada metre quadrat. Per això els articles en què es debat sobre això generen moltes vegades massa irritació en els lectors. N’hi ha que es revelen sols.

La política sempre ha sigut cosa d’homes i aquesta cultura putera de fons, de pacte entre mascles ratificada amb «una nit de sexe» amb prostitutes, ha sigut durant segles un mètode de treball. Perquè l’acord cal celebrar-lo, tot i que impliqui explotar dones sexualment. Perquè elles, en aquest procés, no són persones. Són una part més de la firma, un objecte de posar i treure, les hores que vulguin i amb les exigències que vulguin. Perquè ells manen. Ells tenen la pasta.

Notícies relacionades

La jutge del cas Mediador rebutja la posada en llibertat del general Espinosa

Twitter era una cerveseria de Múnic

Imaginin la gràcia que els deu fer a aquests homes integrar dones als seus partits. I més encara dones feministes abolicionistes. I imaginin la lluita d’aquestes dones dins dels seus partits per convèncer aquests homes que paguen per l’explotació sexual que cal abolir-la no per una qüestió moral, sinó pel mal directe als drets humans d’aquestes dones sotmeses. I imaginin la gràcia si altres companys de feina homes i els seus partits haguessin sigut taxatius molts anys abans i no amb complicitat silenciosa.

Mentre els implicats estan preocupats perquè això es descobreixi, per com afecta les seves famílies, i es consideren «víctimes», pocs es preocupen sobre què va passar amb les víctimes reals. I sobre quan aquests tipus tallaran d’arrel una política putera tan repugnant com la d’explotar dones per sentir-se triomfadors.