Àgora
El consentiment no es toca
Mentre la dreta ha posat el focus en la rebaixa de penes fruit d’algunes interpretacions judicials que s’allunyen de la voluntat del legislador, no parlem dels avenços que implica la llei del ‘només sí és sí’
«Només sí és sí», vam cridar centenars de milers de dones després de conèixer la sentència judicial del cas de ‘La manada’, en què el Tribunal inicialment va considerar que era un abús i no una violació, perquè els magistrats van obviar que una de les reaccions més comunes i per pura supervivència de les víctimes d'una agressió sexual és el bloqueig, és tancar els ulls i esperar que passi tan ràpid com sigui possible. Perquè no cal ser gaire feminista per entendre que una noia té molt, massa a perdre, si es resisteix a una agressió.
‘La manada’ és només una de les milers de sentències que es van revisar a l'hora de dissenyar la llei del ‘només sí és sí'. Una norma que va comptar amb el suport d'Esquerra Republicana perquè posava el consentiment al centre. Perquè era coherent amb el model d'abordatge de les violències masclistes, incloent-hi les violències sexuals, que fa temps que treballem des de Catalunya. Aquí ja havíem adaptat les lleis pròpies per donar compliment al conveni d'Istanbul; ja havíem reconegut tota mena de violències contra les dones, com la política, la digital i la vicària, i la denúncia ja no era un requisit per donar assistència a les víctimes.
Mentre la dreta ha posat el focus en la rebaixa de penes fruit d'algunes interpretacions judicials que s'allunyen de la voluntat del legislador, no parlem dels avenços que implica aquesta llei. Una norma que, posant el consentiment al centre, pretén que preguntes com on anava sola a aquelles hores, com anava vestida o si va tancar prou fort les cames —totes elles reals— no es repeteixin mai més. La víctima ja no haurà d’acreditar que es va resistir, que va cridar prou fort, sinó simplement que no ho va consentir.
Com va passar el 2004 amb la llei de violència masclista, amb què el sobreseïment de casos va incrementar un 160%, la justícia patriarcal es resisteix i la dreta mediàtica atia el terror sexual parlant de «violadors en llibertat» quan ni tan sols tenim les dades de quantes rebaixes de condemna s'estan produint. El Ministeri de Justícia no les ha volgut facilitar i, sense dades, l'únic que tenim és soroll interessat. El PSOE, de nou, s'alinea amb la dreta més rància per protegir l'statu quo, per protegir el patriarcat.
Entretots
Això no va de quants anys s’està un violador a la presó. Això va d'acabar d'una vegada per sempre amb la cultura de la violació i amb la impunitat; va de trencar mites i estereotips; d'impulsar una educació sexoafectiva per fomentar relacions sanes; va d'acabar amb les infradenúncies; va d'una justícia que no revictimitzi; va d'acabar amb la violència política contra aquelles que, com la ministra Montero i com tantes altres, treballem per fer avançar les polítiques feministes a la nostra societat.
La llei del ‘només sí és sí’ és homologar la llei espanyola al conveni d'Istanbul; és traslladar a l'Estat allò que ja fa molt temps que defensem i treballem a Catalunya. Per això, des d'Esquerra Republicana ho tenim molt clar: el consentiment no es toca.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
