El PP i Catalunya

El PP afronta el nou cicle en condicions molt diferents del 2019. Llavors estava fora de combat pels efectes de la moció de censura, tenia sòlids competidors als dos costats –Vox a la seva dreta i Ciutadans a la seva esquerra–, i la seva marca estava debilitada per la seva vinculació a la corrupció. Ara compta amb un lideratge indiscutible elegit amb un elevat grau de consens i Ciutadans està tan debilitat que moltes enquestes auguren la seva desaparició, fins al punt que el gran competidor del PP per l’espai de centre, que és on es continuen guanyant les eleccions a Espanya, torna a ser el PSOE. I Vox, consolidat a la baixa, és un partit amb el qual malgrat l’estigma ja ha col·laborat sense més conseqüències, més enllà dels escarafalls. La corrupció del PP, a més, ja no acapara portades a la premsa, almenys no de la madrilenya, i aquesta xacra, segons el CIS, ha deixat de ser percebuda com un dels principals problemes dels espanyols. 

Notícies relacionades

Les clavegueres policials del PP es vanten que l’operació Catalunya va servir per investigar els Pujol

Sirera es reivindica com l’únic «canvi» no independentista a Barcelona

No obstant, aquests dies no deixen d’aparèixer informacions que vinculen el PP amb l’operació Catalunya, fins al punt que el Congrés ha decidit reactivar la comissió d’investigació que ho investiga, amb l’oposició del PP i de Vox. Argumentaran els populars, i amb raó, que les comissions d’investigació parlamentària tenen molt d’escenificació i fins i tot d’escarni, i que el rellevant és el que pugui dictaminar la justícia sobre l’assumpte una vegada que s’ha decidit a investigar-ho arran de l’admissió de la querella presentada per Sandro Rosell. Però, amb el seu historial, el que no pot fer el PP és posar-se de perfil, i molt menys qualificar l’operació Catalunya de ficció, com ha fet el secretari general dels populars catalans. Més encertat va estar Feijóo quan, al ser interrogat per la querella de Rosell, va afirmar «que s’investigui el que s’hagi d’investigar», però li va faltar afegir que el PP col·laboraria al màxim amb la justícia i depuraria qualsevol responsabilitat política. Perquè tot i que sempre cal preservar la presumpció d’innocència, resulta injustificable políticament el manteniment de la militància o en càrrecs polítics de persones com Jorge Fernández Díaz o Alicia Sánchez Camacho, sobre les quals pesen sospites de comportaments no només moralment sinó també molt possiblement penalment reprotxables. 

El PP tindrà difícil recuperar el Govern d’Espanya si no és capaç d’obtenir un bon resultat electoral a Catalunya. Una cosa que no succeirà si la seva actitud en i cap a Catalunya no canvien. Diu Xavier Trias que l’operació Catalunya ha destruït Convergència. I també podria destruir el PP. Si vol evitar-ho, ni la competència amb Vox ni els serveis del passat han de servir-li de pretext per justificar, encobrir o emmascarar cap tipus de comportament indegut, tant si l’operació Catalunya acaba sent una bruta trama partidista ordida per perjudicar rivals polítics com si s’acaba revelant que és una iniciativa d’algunes estructures de l’Estat al marge del poder polític. En els dos casos estan en joc la reputació i la credibilitat del PP, així com el seu compromís amb l’Estat de dret, i per això és necessari que posi terra pel mig. Però no només això. Si el PP vol recuperar un espai a Catalunya ha de deixar de ser percebut com un partit aspre i hostil cap als interessos dels catalans i convertir-se en una força útil i d’ordre davant la futilitat i el desordre, amb un projecte capaç d’arriscar i que miri més al futur que al passat. I això és una cosa que Daniel Sirera, el candidat dels populars a Barcelona, no només pel seu perfil sinó per la seva posició al tauler barceloní, pot començar a assajar. Barcelona bé podria ser un laboratori per al futur PP, de Catalunya i d’Espanya.