Article de Rosa Paz Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
8-M: no guanya ningú, hi perdem totes
La baralla contínua no afavoreix l’Executiu, entre altres raons, perquè impedeix que es visualitzi la part positiva de l’acció governamental
Des que existeix el Govern de coalició, gener del 2020, les vigílies del 8-M han estat sempre marcades per una agudització de la rivalitat entre els dos partits que el conformen i que, entre d’altres, es disputen l’hegemonia del moviment feminista. Mai, no obstant, havien arribat al nivell d’hostilitat d’aquest any, quan, el dia abans, el PSOE i Unides Podem es van llançar retrets en un to tan aspre que molts van pensar que ara sí que hi hauria ruptura. Que trenqui el Govern central és una cosa que molts desitgen. Les dretes, sens dubte, perquè creuen que això fragilitzaria Pedro Sánchez. Però també hi ha qui ho anhela en les esquerres. Entre els socialistes, perquè li reclamen al president una mostra d’autoritat davant la «deslleialtat» de les ministres podemites, i a Podem, perquè hi ha qui sosté que no es pot governar amb un partit que «traeix les dones» al pactar amb el PP la reforma del ‘només sí és sí’, la llei estrella d’Irene Montero, que ha portat conseqüències indesitjades amb la reducció de condemnes i l’excarceració de condemnats per agressió sexual.
Res fa pensar que es trenqui el Govern, perquè no sembla que Sánchez ni Yolanda Díaz ni les dues ministres podemites considerin que la ruptura els beneficiï electoralment. O en tenen dubtes. I això que saben, almenys Sánchez i Díaz, que la baralla contínua tampoc els afavoreix, entre altres raons, perquè impedeix que es visualitzi la part positiva de l’acció governamental.
Entretots
El pitjor, no obstant, és que aquesta divisió s’hagi traslladat al moviment feminista, liderat fins ara per les socialistes, als governs de les quals es deuen els avanços en la igualtat i la llibertat de les dones. Cert que les noves generacions han arribat amb noves demandes, com la fluïdesa de gènere o el trans, que no sempre assimilen la seva gent gran, però segueixen sent moltes més les reivindicacions compartides i molt el camí per recórrer totes juntes fins a construir una societat igualitària. Amb la divisió no guanya ningú. Amb la divisió, hi perdem totes. I tots.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
