Trencament amb trompetes

Però Sánchez és obstinat. I el Govern ha fet coses (ertos, reforma laboral...). I per aguantar la coalició va donar vara alta a Irene Montero (Podem) en dues lleis interessants i transcendents però molt delicades: la ‘llei trans’ i la de llibertat sexual. Fins a l’extrem que en la seva primera crisi van saltar la vicepresidenta Carmen Calvo i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que hi havien posat obstacles. La ‘llei trans’ acaba de ser aprovada, però la de llibertat sexual –la del ‘només sí és sí’ – que va entrar en vigor al novembre ja s’ha esfondrat. El desig de marcar territori li ha anat fatal i, des que va entrar en vigor al novembre, més de 700 condemnats per delictes sexuals han vist reduïda la seva condemna pels tribunals i més de 70 han sigut excarcerats.

Al principi, Sánchez, per evitar la baralla, va transigir amb la tesi de Montero: és una bona llei, però els jutges reaccionaris la boicotegen. Una estupidesa, perquè vist el que passava era inevitable corregir-la. Als cinc mesos el PSOE ha presentat una proposició de llei per esmenar-la i Podem s’ha sublevat i ha votat en contra. És la primera vegada que el Govern es fractura en la votació sobre una llei emblemàtica. I a més en la vigília d’un dia emblemàtic per als drets de la dona. No és una ensopegada. Sánchez no podia continuar aguantant els efectes nocius de la llei i Podem ha fet bandera de no esmenar-la. ¿Per distanciar-se del PSOE l’any electoral? ¿Per fer candidata a Irene Montero davant Yolanda Díaz a les generals? ¿Per preparar la ruptura de la coalició? ¿Per forçar Sánchez a fer-los fora? Només Pablo ho sap.

L’indiscutible és que una llei emblemàtica del Govern ha sortit carbassa i ha dividit el Govern, l’esquerra i la societat. Ho mostra l’enquesta d’aquest diari de dimarts. El 57% (majoria a la dreta, centre i PSOE) estan en contra de la llei (pels resultats, o per principi), mentre que un 30% (molts en l’electorat de Podem) hi estan a favor perquè la consideren gairebé sagrada. Irrenunciable. I Sánchez, per fi, ha decidit tallar en sec i recolzar-se en els vots del PP, Cs, el PNB i PDECat per a una cosa de sentit comú: rectificar en la mesura possible una llei que, potser amb bones intencions, ha tingut efectes molt contraris als buscats i que ha generat alarma social.

Que el PSOE i el PP coincideixin no hauria de ser motiu d’escàndol. Els dos grans partits han d’enfrontar-se, però no practicar una espècie de guerra de religió. No han sigut capaços de pactar ni la reforma del Consell General del Poder Judicial i ara Podem proclama que pactar amb el PP és una traïció i amenaça per això amb la pena d’excomunió. Com en l’Església preconciliar. 

Notícies relacionades

El PSOE i Podem blinden el Govern malgrat la fractura per la llei del ‘només sí és sí’: «Hi ha coalició per a estona»

Enquesta: La majoria dels espanyols rebutgen la llei del ‘només sí és sí’ després de les rebaixes de condemnes a violadors

Dimarts vam veure al Congrés l’ensorrament amb trompetes del pacte PSOE-Podem en una llei molt emblemàtica que tots dos –amb finalitats publicitàries– havien convertit en un tòtem. «Et maintenant, que vais-je faire», com deia Gilbert Bécaud en aquella cançó. ¿Què farà ara Pedro Sánchez? És obstinat, cautelós. No hi haurà decisió ràpida. ¿Espera que Podem se’n vagi? Una ministra tan desautoritzada dimitiria, però no és aquest el guió d’Iglesias, líder fàctic de Podem. Per Sánchez, el divorci de Podem seria admetre públicament un fracàs ideològic i obrir el debat d’una altra estratègia de futur. ¿És capaç? ¿Ho farà? Poder fer-ho, pot. Aprovats els Pressupostos i amb eleccions a la primavera i tardor, continuar governant és possible i es treuria de sobre uns aliats que l’hi posaran molt difíicl exigint màxims poc racionals en la ‘llei mordassa’ i en la de vivenda. Millor congelar-les.

¿Què farà Sánchez? ¿Seguir o trencar? Un salt mortal.