L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El salari mínim de Pujol Ferrusola
El primogènit del clan demana a l’Audiència Nacional treure 93 euros més al mes
Com qui no vol la cosa, el preu del lloguer mitjà a Barcelona se situa en els 1.077 euros, segons dades de la Generalitat. Dormir sota sostre costa ja el mateix que el salari mínim. O sigui, que després d’abonar la renda al propietari, al barceloní també corrent no li queda gaire més recorregut que pintar-se un punt vermell d’ascetisme hindú a l’entrecella, en el triangle de la tristesa, i ajeure’s al llit de punxes mentre es fa massatges als txakres pensant en la fugacitat del temps i la futilitat de qualsevol afany humà.
Però estàvem amb el salari mínim interprofessional. Fa tot just un mes, el Govern li va donar una empenta revalorizador per pal·liar els efectes de l’‘aquí–no–hay–quien–viva’ i, en conseqüència, Jordi Pujol Ferrusola ha demanat a l’Audiència Nacional que li apliqui la pujada pertinent. En la presentació dels papers, el seu advocat, Cristóbal Martell –quin bon cognom per a un lletrat–, ha calculat fins i tot el prorrateig de les pagues, de manera que li correspondria treure del seu compte 1.260 euros al mes, davant els 1.167,66 euros que podia retirar fins ara. La fiscalia demana 29 anys de presó, per delictes de blanqueig de capitals i associació il·lícita, per al primogènit de la ‘famiglia’ Pujol, que va haver de subhastar la seva magnífica col·lecció de cotxes per dipositar la fiança.
Entretots
L’AJUDA DE FAMILIARS
L’advocat al·lega que el seu client, amb els comptes bloquejats com els té, s’ha vist obligat a «comptar amb el suport econòmic directe i desinteressat dels seus familiars més pròxims per afrontar les despeses ordinàries del dia a dia». Home, sense ànim d’ofendre, li donaríem la més sincera enhorabona al club dels qui en els últims temps, des del ‘boom’ del totxo cap aquí, hem hagut d’assestar alguna acanada als pares per treure el cap de l’aigua. Els avis s’han convertit en Cofidis.
Notícies relacionadesEn realitat, Pujol Ferrusola té raó: si el jutge li va autoritzar al seu dia a treure l’equivalent al salari mínim, li correspon ara l’ajust, aquests 93 eurets de més que t’arreglen la setmana. Però una no sap si l’assumpte té conya amb sornegueria, si es tracta d’una estratègia per demostrar que no té un cèntim més enllà dels diners que es troba a disposició del jutjat o bé simple garreperia mesquina, com la del Tío Gilito. Posats a relacionar-se amb els grans diners, es prefereix l’estil de Barbara Hutton i les seves festes a Tànger, amb encantadors de serps i camells de tota espècie.
A tot això i parafrasejant Jennifer López, brunzeix en l’aire l’abellot d’una pregunta insistent: ¿i el judici quan?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
