L’espiral de la llibreta | Article d’Olga Merino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La sobrepoblació de senglars i l’esperit d’Obèlix
La Generalitat incita el consum de porcs salvatges per pal·liar la plaga
En un viatge a l’antiga Txecoslovàquia, em van servir estofat de cérvol en una taverna. Com que estava nevant i hi havia gana, vaig mastegar sense queixar-me però al més pur estil Bohumil Hrabal, és a dir, amb bons glops de cervesa per contrarestar el gust feréstec del guisat. A sobre, la carn estava un punt dura. Per evitar la mossegada estireganyosa, els francesos oregen l’animal durant un temps abans de ficar-lo a la cassola (‘faisander’, en diuen). I la recepta catalanooccitana del civet aconsella macerar la peça –faisà, llebre, senglar, conill– una bona estona en un adob que pot incloure farigola, llorer, romaní, flors d’orenga, all, un bon raig de vi negre i, de vegades, mel i una mica de sang de l’animal.
Pensava en això, en els vells receptaris, quan vaig saber que el Govern s’ha proposat reactivar el consum de senglar, una carn «ecològica i de proximitat, amb tradició», en paraules d’Anna Sanitjas, directora d’Ecosistemes Forestals, a fi de pal·liar la sobrepoblació a les muntanyes. De sobte, la Generalitat ha demanat que es capturin almenys 6.700 porcs salvatges, fins a finals de maig, en 38 municipis de Girona que es troben en alerta cinegètica. També els pagesos de Lleida estan que treuen foc pels queixals amb una plaga de conills que devora l’escorça dels fruiters fins gairebé matar-los, una invasió contra la qual demanen utilitzar fòsfor d’alumini i xarxes nocturnes.
¿HAMBURGUESA DE CONILL?
Notícies relacionadesDavant el creixement exponencial de la fauna salvatge, potser apareixen aviat a les neveres dels supermercats hamburgueses de conill o fuet de porc senglar. Tot i que, la veritat, sembla preferible degustar una Pilsner Urquell, fins i tot calenta, a l’estil centreeuropeu, invocant l’esperit d’Obèlix, que finalitzava cada aventura endrapant un o diversos senglars.
Arribats a aquest punt, em disposava a rematar la feina citant la suposada revelació del periodista francès Lucas Jakubowicz, director de la revista ‘Décideurs’, en el sentit que l’editorial anglesa que publica ‘Astèrix i Obèlix’ estaria plantejant-se retocar els àlbums d’Uderzo i Goscinny per ocultar els senglars rostits i les escenes cinegètiques de la captura d’aquests animals perquè podrien resultar afins al maltractament animal. Una decisió que aniria en la línia del «blanqueig» de Roald Dahl. Però resulta que es tracta d’una bola, una broma que el tal Jakubowicz s’ha apressat a desmentir després de l’enrenou organitzat a França (volien fer-lo miques o civet). El que faltava, ¡per Tutatis! Als puritans de la hipercorrecció política només calia afegir-los els graciosets.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
