Trampes i cartrons

Notícies relacionades

El cartró, un residu voluminós i en auge que encara s'escapa del circuit de reciclatge a Barcelona

Barcelona aspira que el 40% de les compres ‘online’ es recullin a centres de distribució urbana

El nou centre de distribució d’Amazon s’ubica al polígon del Torrent de l’Estadella, sobre una parcel·la de 30.000 m². En urbanisme, un polígon és un sector de contorn angular ubicat al marge. Acostumen a emergir a terra ignota, sòl barat. Però queda tan poca superfície industrial a la nostra ciutat que s’ha convertit en espècie protegida, un linx ibèric de l’urbanisme municipal. O es cuida o s’extingeix. La regeneració del teixit productiu de Barcelona presenta desafiaments i oportunitats. Entre els reptes, l’amenaça de la deslocalització, una dimensió modesta –32.000 treballadors–, economia atomitzada, cadenes de producció curtes, investigació exigua, envoltants de baixa qualitat arquitectònica i una urbanització discontínua, descurada. La indústria local acumula dècades d’abandonament. Les fàbriques no aportaven glamur a la ciutat. Tallers, factories i magatzems ocupen molt i voten poc. Aquesta indiferència va castigar també el patrimoni fabril. Queden algunes xemeneies, vestigis indultats. Carme Ribas, arquitecta i urbanista defensora d’una ciutat dinàmica aporta idees: una indústria multiplanta. Hi ha antecedents. Des de les cases fàbrica a les formidables ‘warehouses’ del Poblenou, amb aquests sostres que aguanten tones, grans muntacàrregues i l’escala per fora. Baixar l’ocupació, que ara és del 80-90%. Tradueixo: per treure camions del carrer i que pugui un passejar o prendre’s un quinto als polígons, la càrrega i descàrrega s’ha de realitzar dins dels recintes. Així hi cabria algun arbre fora. Laia Grau, gerent d’urbanisme, dona compte del treball que, junt amb els tècnics de Sant Adrià, ha condicionat l’activitat d’Amazon a una millora de la xarxa viària del sector i a un horitzó de flota totalment elèctrica. La setmana que ve, explica, entra en vigor la llicència de repartiment, que obliga a grans comerços a disposar d’espais adequats per als ‘riders’, les condicions de treball dels quals no són només laboralment i econòmicament tramposes sinó fisiològicament inacceptables. A més es limiten, com fa París, les ‘black kitchens’ i els supermercats fantasma.

¿Què més pot fer un? Bussejar entre les caixes que bloquegen la porta i sortir al carrer. El petit comerç espera amb un somriure i els braços oberts. Si no queda satisfet, torni. S’estalviarà vostè trampes. I cartrons.