La foguera Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Les dones senten plaer?
Expressada la meva gratitud, i la de totes les dones, madures i joves, i la de tots els homes que acaben d’assabentar-se que les seves parelles femenines fan sorolls de gust
Ha hagut de venir aquesta tropa de noies de trenta anys perquè la meva mare i la meva àvia s’assabentin que poden sentir plaer sexual, i perquè la meva dona sàpiga que podem tenir coits quan està amb la regla. ¡Encara sort! Jo, des d’aquí, l’hi agraeixo en nom de les dones que m’estimen i les que m’envolten. Dones que, per no perdre el temps escrivint columnes, no tenen l’oportunitat de transmetre el seu agraïment. Doncs ho transmeto jo. No han deixat de repetir-ho. A l’escala no es parla de cap altra cosa. Les meves veïnes treuen el cap per les finestretes del lavabo i proclamen els onanismes que porten, alliberades al final de no sé quin pudor o vel d’ignorància que els havia impedit tocar-se. ¡Al·leluia! ¡Ja es toquen!
Respecte als homes, parlo ara en nom de tots, igual que la ministra parla en nom de totes les dones, i admeto que estem estupefactes, absorts, parats. Mai havíem sentit a parlar del plaer sexual de les dones. ¿Això existeix? Dit d’una altra forma, ¿de veritat que tenen capacitat de sentir? Fins que el Ministeri ens ha tret del nostre error, els homes crèiem que les dones són meres eines per a la nostra satisfacció. Ho crèiem perquè del plaer femení no se’n parla, ni se n’havia parlat mai. Jo vaig néixer el 1985 i mai l’havia sentit esmentar. La meva mare va néixer el 1960 i tampoc en sabia res. La meva àvia, el 1930 i ni idea. Encara bo que Montero (1988) i Pam (1989) i Verstrynge (1993) han obert aquest meló. La meva àvia no agafa el telèfon des que se n’ha assabentat.
Entretots
En fi. Expressada la meva gratitud, i la de totes les dones, madures i joves, i la de tots els homes que acaben d’assabentar-se que les seves parelles femenines fan sons de gust perquè realment noten una cosa semblant (déu meu), estava preguntant-me per una cosa que no té res a veure: l’adamisme. I em preguntava, en concret, si dir que no s’ha vist mai a Espanya gent tan adamista com els de Podem és, en si, una mostra d’adamisme.
¿Ho és? ¿O soc adamista si dic que no recordo ni conec un cas com aquest, de convertir les obvietats en descobriments de la penicil·lina? Quan la meva àvia deixi de fer servir el ‘satisfyer’, sens dubte l’hi preguntaré. Però, mentrestant, fixeu-vos en un detall: l’espot del Ministeri d’Igualtat sobre plaer femení porta el segell del pla d’ajuda per a mares solteres. ¿Deuen haver tret els diners d’aquest fons?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
