Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els Oscars i les pel·lícules de parla no anglesa: ¿Hollywood donarà pas al cine no produït als EUA?
De les milers de pel·lícules estrenades en un any arreu del món, tan sols una ínfima part de les realitzades en un idioma diferent de l’anglès (menys del 5%) arriba als Estats Units
El diumenge 12 de març milions de persones sintonitzaran la televisió per descobrir quines estrelles de cine i quins cineastes són mereixedors del premi més prestigiós de Hollywood: els Oscars. Millor actriu, millor guió adaptat... i el cobejat premi per als cineastes establerts fora dels EUA: el de millor pel·lícula en llengua estrangera, per al qual hi ha cinc nominacions.
De les milers de pel·lícules estrenades en un any arreu del món, tan sols una ínfima part de les realitzades en un idioma diferent de l’anglès (menys del 5%) arriba als Estats Units. Les pel·lícules formen part d’un sistema global enormement desigual. En cap altre lloc del món això és més evident que a Amèrica del Nord, on les pel·lícules estrangeres només representen un petit percentatge dels ingressos de taquilla. Això contrasta amb el fet que les companyies cinematogràfiques dels EUA dominen el mercat de la indústria cinematogràfica mundial.
Aquesta situació s’explica per raons socials i històriques, que incideixen sobre el sistema cinematogràfic mundial en l’actualitat. Si bé el cine com a medi es va inventar a França, Hollywood es considera la indústria cinematogràfica més antiga del món. És el lloc on van sorgir els primers estudis cinematogràfics i productores.
Això li ha donat a Hollywood un poder enorme des de principis del segle XX, no tan sols al mercat cinematogràfic mundial, sinó també en la definició de les regles del que es considera digne d’atenció: protagonistes atractius i racialment homogenis, històries de desaventures amoroses, èxits de persones que van de la pobresa a la riquesa, trames plenes d’acció amb escenaris d’alt pressupost i sorprenents efectes especials i una infame aversió als subtítols. «Suposen massa treball», li diran la majoria dels nord-americans. Davant aquest panorama, el cine estranger s’ha convertit en això: estranger.
Entretots
Tot i així, encara hi ha esperança per a aquells que fan pel·lícules fora de Hollywood. A més del refugi artístic que representen els prestigiosos i consagrats festivals de cine europeus (pensi a Venècia, Cannes i Berlín), així com els festivals de cine de Sundance i Toronto, plataformes com Netflix han augmentat el nostre accés a pel·lícules i sèries estrangeres. Està acreditat que algunes d’elles fins i tot han incrementat l’èxit de la plataforma. Mentre tant, el 2019, es va fer historia quan ‘Parasite’, de Bong Joon-Ho, es va convertir en la primera pel·lícula de parla no anglesa de la història que va guanyar el premi de l’Acadèmia a la millor pel·lícula.
¿Serà que el cine estranger està entrant en el corrent majoritari? ¿Està Hollywood donant pas a la innovació que es porta a terme fora dels EUA? ¿Podria l’alemanya ‘Im Westen nichts Neues’ guanyar l’Oscar a la millor pel·lícula aquest any, donant esperança a altres pel·lícules elaborades en idiomes estrangers de cara al futur? Haurem de sintonitzar la gala dels Oscars per esbrinar-ho.
