Rocío Carrasco i TVE

A TVE hi ha hagut de tot al llarg de la seva història, fins i tot entrevistes amb homes que han sigut condemnats per delictes en la seva vida i ningú els va demanar un boicot. Rocío Carrasco podia anar tant amb la sentència al seu favor (com la té en el conflicte amb la seva filla) com per recordar el seu arxiu (que ni indica culpabilitat per a ella ni tampoc innocència per al seu denunciat, ni denúncia falsa). Cap de les altres convidades al programa tenia sentència, per cert, i ningú ho va dir. Ni tan sols la tenia Ana Orantes. Però només ens creuen quan som assassinades. I ja sabem que a més d’una i a més d’un li hauria encantat que Rocío, en aquell intent autolític, hagués acabat morta. Però no. Va viure i té tot el dret a parlar, tot i que molesti.

Rocío Carrasco mai ha dit que representi les dones. Una dona mai és responsable del que li adjudiqui la resta. Diferent és que moltes dones sí que diguin que ella els representa per les seves vivències. Jo veig cada dia a la tele homes i dones que no em representen en absolut. És més, he assistit a programes amb contertulians que no representen res del que soc ni penso i continuo amb la meva vida, no faig un ‘trending topic’ demanant un boicot. Si tant s’omple la boca de dir que el feminisme és transversal i per a totes les dones, Rocío pot parlar un 8-M. Sobretot, perquè al seu dia una jutge (no ella) va derivar la seva denúncia a un jutjat de violència contra la dona i va passar un informe forense exhaustiu.  

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

¿Per què irrita tant Rocío Carrasco? ¿Per què tanta exigència amb ella? Rocío no té res a amagar. ¿Amagar que ella no va rebutjar un procés de mediació? ¿Amagar que va accedir a la custòdia compartida pel bé dels seus fills? ¿Amagar informes que indiquen que sempre ha intentat allunyar els seus fills del conflicte mediàtic? ¿Amagar que aquests informes mai van qüestionar gens ni mica la seva tasca com a mare? ¿Amagar que mai s’ha celebrat un judici amb proves? ¿Amagar que ella, com moltes altres dones, s’ha vist afectada per una justícia que arxiva casos i que està (i hi ha estat) molt mancada de formació de gènere?

La pressió es va traslladar a Julia Otero i a altres companyes. Els qui érem a Mediaset acompanyant Rocío en aquell programa sabem el que és la turba que cada setmana es llançava a les xarxes a matadegolla, amb amenaces de mort inclosa, com jo vaig rebre. Però suposo que tant Julia com nosaltres sabem que això només és un símptoma de com es retrata un país, quant masclisme queda, quant s’ataca les víctimes i quanta igualtat queda per construir. No hi va haver millor exemple per un 8-M.