Article de Carles Francino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
8M: a la recerca del bosc perdut
Per detectar incompetència, dogmatisme, supèrbia i entossudiment no cal apel·lar als esperits: salta a la vista. I connecta amb un fenomen contemporani, que és el menyspreu pel debat
L’avís de vigilar perquè els arbres no t’impedeixin veure el bosc és una d’aquestes frases que es remunten gairebé a l’origen dels temps. I que situen la saviesa popular en primera divisió. Perquè la setmana del 8M, per exemple, ha sigut un exercici constant d’apartar arbres a la recerca del bosc perdut. Resultaria temptador apel·lar a fenòmens paranormals per explicar com a una data que ha sigut bandera històrica de l’esquerra i del feminisme, tant l’esquerra com el feminisme hi han arribat encabritats en baralles internes amb l’acarnissament que només destil·len les baralles familiars. Però em temo que l’explicació és bastant més prosaica. Crec que per detectar incompetència, dogmatisme, supèrbia i entossudiment no cal apel·lar als esperits: salta a la vista. I connecta amb un fenomen molt contemporani, que és el menyspreu pel debat.
Entretots
El que hem vist aquests dies al Parlament, als mitjans, al carrer... no ha sigut un debat sinó una escalada d’insults i desqualificacions, a cop de tuit i a base de consignes. Que hagin volat alegrement paraules com feixista i traïdor quan en allò bàsic, que és la defensa dels drets de les dones, hi ha un acord indiscutible, dona una mesura del disbarat. Dit tot això, vegem el bosc. El feminisme continua avançant i tot i que el secretari general de l’ONU admeti que passaran tres segles abans d’aconseguir la igualtat real entre homes i dones, és obvi que el panorama ha millorat. I els seus debats interns no són gaire diferents dels que sacsegen qualsevol altre moviment social. Discutir, discrepar, debatre, això no és problema. El problema és fer el ridícul, donar munició a l’adversari i apunyalar-se. Perquè això sempre deixa ferides. Així que la moral podem buscar-la també en la saviesa popular: «Tot i que els problemes puguin venir de fora, les solucions sempre es troben dins». O «l’excés de virtuts pot ser un defecte, però l’excés de defectes mai serà una virtut». (Aquests aforismes els he agafat prestats del llibre ‘Mis mejores pensamientos’, d’Antoni Bolinches. Meravellós...).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
