Article de Rafael Vilasanjuan Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Diari de guerra
Els russos avancen coordinats per l’esquadró de mercenaris Wagner, un grup del qual el Kremlin a l’inici de la batalla no reconeixia vinculació directa, però ara ja no amaga que respon únicament a les ordres de Putin
La guerra continua amb especial duresa a Bakhmut, convertida ara en l’escala estratègica del conflicte. Cap al centre d’aquesta ciutat els russos avancen coordinats per l’esquadró de mercenaris Wagner, un grup del qual el Kremlin a l’inici de la batalla no reconeixia vinculació directa, però ara ja no amaga que respon únicament a les ordres de Putin, per això es nodreix de presos a qui se’ls commuta la pena a canvi d’accions suïcides en primera línia.
La informació que arriba del front és que les tropes d’Ucraïna només poden resistir, a l’espera que arribi el material promès i tornin a l’ofensiva a la primavera, mentre les tropes russes avancen perdent milers de soldats, sota la premissa de recuperar aquesta ciutat a qualsevol preu. El que està passant al front sempre és difícil de saber.
A la Primera Guerra Mundial es va encunyar la frase que la primera víctima de les guerres és la veritat i avui, malgrat les xarxes, els mitjans i la velocitat a la qual circulen les imatges, podem estar segurs que no ens arriba tot el que passa, però Bakhmut és un infern, una ciutat destruïda, una població arrasada, una carnisseria sense treva. Però no serà el final. A aquesta guerra li queda molt perquè hi ha almenys dues visions contraposades. Guanyar la guerra o parar la guerra no és el mateix. Mentre el segon pot contemplar concessions, guanyar significa arribar fins al final per no negociar. Per a Ucraïna no hi ha dilema. Per a Occident sembla que tampoc.
Sigui per la informació que ens arriba o per convicció, l’últim baròmetre europeu realitzat fa uns dies revela que més d’un 60% de l’opinió considera que Ucraïna guanyarà i gairebé el 70% veu en aquesta guerra no només un atac al país de la frontera, sinó un afront directe a Europa. És a dir, que Ucraïna defensa les fronteres de l’OTAN i els valors d’Occident. Per això la presa d’una ciutat, per estratègica que sembli, no decantarà una contesa a què li queden moltes batalles. És hivern i segueix la guerra.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
