Article d’Andreu Claret Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Súria: la mina que va canviar un poble
Aquest últim accident s’hauria d’haver evitat. Iberpotash, l’actual propietari de la mina, ha d’adoptar les mesures oportunes perquè aquesta tragèdia no torni a produir-se
No tots els habitants de Súria treballen a la mina o en viuen. Però la mina és el batec del poble des que es va descobrir que a les seves entranyes hi havia potassa, i això explica l’impacte de l’accident que ha acabat amb la vida de tres joves al pou de les Cabanasses. Tot i que no fossin fills de Súria, la seva mort ha traumatitzat una població que porta la mina en el record i en l’ànima des de principis del segle XX. Des d’aleshores, la mina ho és tot, per a bé i per a mal. Quan la meva àvia, que vivia al vell poble emmurallat, va veure arribar els estrangers que perforaven el sòl per extreure’n la potassa, va advertir que les muntanyes no les havia concebut Déu perquè els homes les grapegessin al seu aire. Els amos de la mina eren llavors belgues de la multinacional Solvay i van aportar un progrés que el meu pare i algun dels seus germans van saber captar. Súria va viure una revolució que va canviar moltes mentalitats i que va obrir el poble al món, començant per un tren que va permetre arribar a Manresa sense el tragí dels carruatges. Molts joves van aprofitar aquest sotrac per començar a creure en el progrés i en una vida millor.
La Solvay era una empresa singular, liderada per un home fet a si mateix que va ser precursor dels drets laborals. Si la seva introducció d’una mena de seguretat social en les seves empreses va constituir un esdeveniment a Bèlgica, a la comarca del Bages va suposar una commoció. Sobretot, si es comparaven els avenços que gaudien els miners amb les condicions de treball que imperaven a les fàbriques tèxtils, on dones i nens es mantenien lligats als telers i a les colònies dels patrons en condicions lamentables. Tot i que va ser el primer a concedir la jornada de vuit hores, fins i tot abans que els treballadors de Catalunya la imposessin amb la cèlebre vaga de la Canadenca, Ernesto Solvay no va resoldre totes les demandes dels miners, ni va poder evitar que lideressin les revoltes anarquistes que van encendre les conques del Cardener i el Llobregat als anys trenta. Tampoc va saber impedir que alguns accidents marquessin amb tràgiques fites la història de les mines, tot i que la seguretat va augmentar fins al punt que aquests accidents van començar a ser una excepció.
Entretots
Amb els mitjans que hi ha avui per auscultar els capricis de la muntanya, aquest últim accident s’hauria d’haver evitat. La seguretat a les mines ha augmentat dràsticament els últims anys. Ja no som a mitjans dels setanta, quan una explosió de grisú va matar 30 miners a Fígols, dalt de la conca del Llobregat. Iberpotash, l’actual propietari de la mina de Súria, ha de donar una explicació convincent i sobretot ha d’adoptar les mesures oportunes perquè aquesta tragèdia no torni a produir-se. Ja no som al 1912, quan la meva àvia veia la muntanya sotmesa als antulls divins. Avui la tecnologia permet saber si les imponents galeries de les mines de potassa estan en condicions de ser transitades sense posar en risc la vida dels miners.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
